Dimecres 26 de març de 2014 se celebra el Dia de la Llibertat dels Documents arreu del món. Des de l’any 2008 la Free Software Foundation Europe organitza aquesta campanya mundial per a conscienciar sobre la necessitat de l’adopció dels formats de fitxer oberts d’acord amb l’aplicació d’uns també estàndards oberts. A la iniciativa s’hi han sumat diferents grups, associacions i empreses de la importància de Google, Commons Machinery o Freiheit.com; i a Catalunya s’hi ha sumat Softcatalà.
Els estàndards oberts són aquelles especificacions disponibles públicament que permeten assolir una tasca específica. En estar disponibles per a tothom permeten augmentar la compatibilitat entre programari i maquinari. Ara bé, per a l’ús de l’estàndard obert poden aplicar-se restriccions de tipus legal (llicència) o econòmiques.
Un subconjunt dels estàndards oberts són els formats oberts (l’HTML, el PNG o l’SVG, per exemple), els quals compleixen als mateixos requisits que els estàndards oberts però sense restriccions de cap tipus, i de fet poden implementar-se tant en aplicacions lliures com privatives. Els formats oberts tenen com a objectiu garantir l’accés a llarg termini a les dades emmagatzemades sense la incertesa actual o futura respecte dels drets legals d’ús de la tecnologia d’accés, a la disponibilitat d’aquesta tecnologia, o l’especificació tècnica del format d’emmagatzematge de les dades. A més a més els formats oberts fomenten la competència, en lloc de permetre que el control que un venedor exerceix sobre un format propietari inhibeixi l’ús dels productes de la competència.
Aquests tipus de formats són candidats ideals per a ser especificacions d’estàndards oberts, que són implementacions que, com a estàndards, han de ser àmpliament utilitzades en el mercat i en les administracions. Per a ser oberts, al mateix temps han de complir uns requisits adequats de transparència i participació tant durant la publicació com al llarg del desenvolupament.
El cas més conegut d’estàndards oberts són els propis estàndards web, dels quals n’és responsable el World Wide Web Consortium. Aquests dicten com hauria d’escriure’s i dissenyar-se un lloc web perquè pugui reproduir-se la mateixa funcionalitat en tot tipus de clients i navegadors d’una forma no discriminatòria. Basant-se de fet en aquests mateixos estàndards web, un altre consorci internacional especialitzat en documentació, OASIS, va elaborar el format obert OpenDocument (ODF). Inspirat en el que utilitzava originalment l’OpenOffice.org, esdevé el seu format per defecte des de la versió 2. Poc temps després, aquest va ser considerat estàndard pel consorci i una de les versions de l’especificació d’aquest document va ser reconeguda com a estàndard per a usos ofimàtics per la ISO (Organització Internacional d’Estandardització) el 3 de maig del 2006. Progressivament, diferents aplicacions ofimàtiques han anat incorporant també aquest format com el seu propi de documentació, com és el cas del paquet comercial de Sun StarOffice, la suite ofimàtica lliure KOffice, o la basada en web Google Docs. Microsoft, tot i que participa a OASIS, durant el procés d’estandardització de l’OpenDocument se’n va anar desentenent i poc més tard va presentar el seu propi format, conegut com a Office Open XML que l’abril de 2008 va aconseguir la mateixa qualificació d’ISO. Aquest reconeixement va generar una forta polèmica perquè ja existia un format estàndard de document (l’OpenDocument) que Microsoft podia utilitzar: van realitzar-se manifestacions a Oslo i va engegar-se la campanya NoOOXML. El cas més recent d’aquest enfrontament ha estat a partir de l’adopció de l’OpenDocument Format (juntament amb l’HTML, el CSV i el TXT) com a format de compartició i col·laboració pels documents governamentals del Regne Unit. El directiu de tecnologia nacional de Microsoft, Mark Ferrar, va escriure una proposta al portal d’estandardització del Regne Unit suggerint l’adopció també del format OOXML[1]. Italo Vignoli, un dels fundadors de The Document Foundation (fundació que està al darrere del paquet d’ofimàtica LibreOffice) dóna una resposta sobre perquè el Regne Unit no ha d’incloure el format OOXML com a estàndard al costat de l’ODF[2].
Dia de la Llibertat dels Documents en català
Enguany des de Softcatalà hem volgut col·laborar amb la cel·lebració del Dia de la Llibertat dels Documents amb la traducció al català de la seva pàgina web, així com el material gràfic (tríprics, pòsters, etc) per a la difusió dels estàndards i els formats oberts. A més a més, algunes personalitats catalanes com l’Ignasi Labastida (responsable de Creative Commons a l’estat espanyol) i el Jordi Mas (Softcatalà) s’han sumat als testimoniatges de la web de la campanya internacional.
Des de Softcatalà hem incorporat com a novetat un identificador a les aplicacions del Rebost de Softcatalà per mostrar quines són aquelles aplicacions que utilitzen l’OpenDocument Format i les podem trobar recollides en una pàgina, i hem elaborat una pàgina amb recursos per a treballar amb aquest format de document des de diferents dispositius.
Crida a la participació
Us animem a sumar-vos a aquesta campanya simplement fent-ne difusió a través de les xarxes socials, amb la signatura del vostre correu electrònic, utilitzant sempre formats oberts, explicant-ho als vostres companys, etc.
També calen més voluntaris per continuar realitzant accions en favor dels estàndards i dels formats oberts així com per donar continuïtat a aquesta campanya en català en les properes edicions. Si esteu interessat a col·laborar amb la traducció us podeu apuntar a la llista de traductors de la FSFE o contactar directament amb Softcatalà per fer-nos saber les vostres idees, interessos, etc.
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.