Conjugació en català del verb «arrenglerar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrenglerar

Mode indicatiu

Present
jo arrenglero (cent.), arrenglere (val.), arrengler (bal.)
tu arrengleres
ell, ella, vostè arrenglera
nosaltres arrenglerem, arrengleram (bal.)
vosaltres, vós arrenglereu, arrenglerau (bal.)
ells, elles, vostès arrengleren
Perfet
jo he arrenglerat
tu has arrenglerat
ell, ella, vostè ha arrenglerat
nosaltres hem arrenglerat
vosaltres, vós heu arrenglerat
ells, elles, vostès han arrenglerat
Imperfet
jo arrenglerava
tu arrengleraves
ell, ella, vostè arrenglerava
nosaltres arrengleràvem
vosaltres, vós arrengleràveu
ells, elles, vostès arrengleraven
Plusquamperfet
jo havia arrenglerat
tu havies arrenglerat
ell, ella, vostè havia arrenglerat
nosaltres havíem arrenglerat
vosaltres, vós havíeu arrenglerat
ells, elles, vostès havien arrenglerat
Passat simple
jo arrenglerí
tu arrenglerares
ell, ella, vostè arrenglerà
nosaltres arrengleràrem
vosaltres, vós arrengleràreu
ells, elles, vostès arrengleraren
Passat perifràstic
jo vaig arrenglerar
tu vas (vares) arrenglerar
ell, ella, vostè va arrenglerar
nosaltres vam (vàrem) arrenglerar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrenglerar
ells, elles, vostès van (varen) arrenglerar
Passat anterior
jo haguí arrenglerat
tu hagueres arrenglerat
ell, ella, vostè hagué arrenglerat
nosaltres haguérem arrenglerat
vosaltres, vós haguéreu arrenglerat
ells, elles, vostès hagueren arrenglerat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrenglerat
tu vas haver arrenglerat
ell, ella, vostè va haver arrenglerat
nosaltres vam haver arrenglerat
vosaltres, vós vau haver arrenglerat
ells, elles, vostès van haver arrenglerat
Futur
jo arrengleraré
tu arrengleraràs
ell, ella, vostè arrenglerarà
nosaltres arrenglerarem
vosaltres, vós arrenglerareu
ells, elles, vostès arrengleraran
Futur perfet
jo hauré arrenglerat
tu hauràs arrenglerat
ell, ella, vostè haurà arrenglerat
nosaltres haurem arrenglerat
vosaltres, vós haureu arrenglerat
ells, elles, vostès hauran arrenglerat
Condicional
jo arrengleraria
tu arrengleraries
ell, ella, vostè arrengleraria
nosaltres arrengleraríem
vosaltres, vós arrengleraríeu
ells, elles, vostès arrenglerarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrenglerat
tu hauries (hagueres) arrenglerat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrenglerat
nosaltres hauríem (haguérem) arrenglerat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrenglerat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrenglerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenglerar

Mode subjuntiu

Present
jo arrengleri, arrenglere (val.)
tu arrengleris, arrengleres (val.)
ell, ella, vostè arrengleri, arrenglere (val.)
nosaltres arrenglerem
vosaltres, vós arrenglereu
ells, elles, vostès arrenglerin, arrengleren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrenglerat
tu hagis (hages) arrenglerat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrenglerat
nosaltres hàgim (hàgem) arrenglerat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrenglerat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrenglerat
Imperfet
jo arrenglerés, arrenglerara (val.), arrengleràs (val., bal.)
tu arrengleressis, arrenglerares (val.), arrenglerassis (bal.), arrengleresses, arrenglerasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrenglerés, arrenglerara (val.), arrengleràs (val., bal.)
nosaltres arrengleréssim, arrengleràrem (val.), arrengleràssim (bal.), arrengleréssem, arrengleràssem (val., bal.)
vosaltres, vós arrengleréssiu, arrengleràreu (val.), arrengleràssiu (bal.), arrenglerésseu, arrengleràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrengleressin, arrengleraren (val.), arrenglerassin (bal.), arrengleressen, arrenglerassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrenglerat
tu haguessis (hagueres) arrenglerat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrenglerat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrenglerat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrenglerat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrenglerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenglerar

Mode imperatiu

Present
tu arrenglera
ell, ella, vostè arrengleri, arrenglere (val.)
nosaltres arrenglerem
vosaltres, vós arrenglereu, arrenglerau (bal.)
ells, elles, vostès arrenglerin, arrengleren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenglerar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrenglerar
Infinitiu compost haver arrenglerat
Gerundi arrenglerant
Gerundi compost havent arrenglerat
Participi arrenglerat, arrenglerada, arrenglerats, arrenglerades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenglerar

  1. Posar les coses una al costat de l'altre en renglera.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.