Conjugació en català del verb «bandir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

bandir

Mode indicatiu

Present
jo bandeixo (cent.), bandesc (val., bal.), bandisc (val.)
tu bandeixes, bandixes (val.)
ell, ella, vostè bandeix, bandix (val.)
nosaltres bandim
vosaltres, vós bandiu
ells, elles, vostès bandeixen, bandixen (val.)
Perfet
jo he bandit
tu has bandit
ell, ella, vostè ha bandit
nosaltres hem bandit
vosaltres, vós heu bandit
ells, elles, vostès han bandit
Imperfet
jo bandia
tu bandies
ell, ella, vostè bandia
nosaltres bandíem
vosaltres, vós bandíeu
ells, elles, vostès bandien
Plusquamperfet
jo havia bandit
tu havies bandit
ell, ella, vostè havia bandit
nosaltres havíem bandit
vosaltres, vós havíeu bandit
ells, elles, vostès havien bandit
Passat simple
jo bandí
tu bandires
ell, ella, vostè bandí
nosaltres bandírem
vosaltres, vós bandíreu
ells, elles, vostès bandiren
Passat perifràstic
jo vaig bandir
tu vas (vares) bandir
ell, ella, vostè va bandir
nosaltres vam (vàrem) bandir
vosaltres, vós vau (vàreu) bandir
ells, elles, vostès van (varen) bandir
Passat anterior
jo haguí bandit
tu hagueres bandit
ell, ella, vostè hagué bandit
nosaltres haguérem bandit
vosaltres, vós haguéreu bandit
ells, elles, vostès hagueren bandit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver bandit
tu vas haver bandit
ell, ella, vostè va haver bandit
nosaltres vam haver bandit
vosaltres, vós vau haver bandit
ells, elles, vostès van haver bandit
Futur
jo bandiré
tu bandiràs
ell, ella, vostè bandirà
nosaltres bandirem
vosaltres, vós bandireu
ells, elles, vostès bandiran
Futur perfet
jo hauré bandit
tu hauràs bandit
ell, ella, vostè haurà bandit
nosaltres haurem bandit
vosaltres, vós haureu bandit
ells, elles, vostès hauran bandit
Condicional
jo bandiria
tu bandiries
ell, ella, vostè bandiria
nosaltres bandiríem
vosaltres, vós bandiríeu
ells, elles, vostès bandirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) bandit
tu hauries (hagueres) bandit
ell, ella, vostè hauria (haguera) bandit
nosaltres hauríem (haguérem) bandit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) bandit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) bandit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

bandir

Mode subjuntiu

Present
jo bandeixi, bandesca / bandisca (val.), bandesqui (bal.)
tu bandeixis, bandesques / bandisques (val.), bandesquis (bal.)
ell, ella, vostè bandeixi, bandesca / bandisca (val.), bandesqui (bal.)
nosaltres bandim, bandiguem (bal.)
vosaltres, vós bandiu, bandigueu (bal.)
ells, elles, vostès bandeixin, bandesquen / bandisquen (val.), bandesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) bandit
tu hagis (hages) bandit
ell, ella, vostè hagi (haja) bandit
nosaltres hàgim (hàgem) bandit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) bandit
ells, elles, vostès hagin (hagen) bandit
Imperfet
jo bandís, bandira (val.)
tu bandissis, bandires (val.), bandisses
ell, ella, vostè bandís, bandira (val.)
nosaltres bandíssim, bandírem (val.), bandíssem
vosaltres, vós bandíssiu, bandíreu (val.), bandísseu
ells, elles, vostès bandissin, bandiren (val.), bandissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) bandit
tu haguessis (hagueres) bandit
ell, ella, vostè hagués (haguera) bandit
nosaltres haguéssim (haguérem) bandit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) bandit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) bandit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

bandir

Mode imperatiu

Present
tu bandeix, bandix (val.)
ell, ella, vostè bandeixi, bandesca / bandisca (val.), bandesqui (bal.)
nosaltres bandim, bandiguem (bal.)
vosaltres, vós bandiu
ells, elles, vostès bandeixin, bandesquen / bandisquen (val.), bandesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

bandir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu bandir
Infinitiu compost haver bandit
Gerundi bandint
Gerundi compost havent bandit
Participi bandit, bandida, bandits, bandides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

bandir

  1. bandejar
  2. Convocar algú per mitjà d’un ban.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.