Conjugació en català del verb «brandir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

brandir

Mode indicatiu

Present
jo brandeixo (cent.), brandesc (val., bal.), brandisc (val.)
tu brandeixes, brandixes (val.)
ell, ella, vostè brandeix, brandix (val.)
nosaltres brandim
vosaltres, vós brandiu
ells, elles, vostès brandeixen, brandixen (val.)
Perfet
jo he brandit
tu has brandit
ell, ella, vostè ha brandit
nosaltres hem brandit
vosaltres, vós heu brandit
ells, elles, vostès han brandit
Imperfet
jo brandia
tu brandies
ell, ella, vostè brandia
nosaltres brandíem
vosaltres, vós brandíeu
ells, elles, vostès brandien
Plusquamperfet
jo havia brandit
tu havies brandit
ell, ella, vostè havia brandit
nosaltres havíem brandit
vosaltres, vós havíeu brandit
ells, elles, vostès havien brandit
Passat simple
jo brandí
tu brandires
ell, ella, vostè brandí
nosaltres brandírem
vosaltres, vós brandíreu
ells, elles, vostès brandiren
Passat perifràstic
jo vaig brandir
tu vas (vares) brandir
ell, ella, vostè va brandir
nosaltres vam (vàrem) brandir
vosaltres, vós vau (vàreu) brandir
ells, elles, vostès van (varen) brandir
Passat anterior
jo haguí brandit
tu hagueres brandit
ell, ella, vostè hagué brandit
nosaltres haguérem brandit
vosaltres, vós haguéreu brandit
ells, elles, vostès hagueren brandit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver brandit
tu vas haver brandit
ell, ella, vostè va haver brandit
nosaltres vam haver brandit
vosaltres, vós vau haver brandit
ells, elles, vostès van haver brandit
Futur
jo brandiré
tu brandiràs
ell, ella, vostè brandirà
nosaltres brandirem
vosaltres, vós brandireu
ells, elles, vostès brandiran
Futur perfet
jo hauré brandit
tu hauràs brandit
ell, ella, vostè haurà brandit
nosaltres haurem brandit
vosaltres, vós haureu brandit
ells, elles, vostès hauran brandit
Condicional
jo brandiria
tu brandiries
ell, ella, vostè brandiria
nosaltres brandiríem
vosaltres, vós brandiríeu
ells, elles, vostès brandirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) brandit
tu hauries (hagueres) brandit
ell, ella, vostè hauria (haguera) brandit
nosaltres hauríem (haguérem) brandit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) brandit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) brandit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

brandir

Mode subjuntiu

Present
jo brandeixi, brandesca / brandisca (val.), brandesqui (bal.)
tu brandeixis, brandesques / brandisques (val.), brandesquis (bal.)
ell, ella, vostè brandeixi, brandesca / brandisca (val.), brandesqui (bal.)
nosaltres brandim, brandiguem (bal.)
vosaltres, vós brandiu, brandigueu (bal.)
ells, elles, vostès brandeixin, brandesquen / brandisquen (val.), brandesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) brandit
tu hagis (hages) brandit
ell, ella, vostè hagi (haja) brandit
nosaltres hàgim (hàgem) brandit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) brandit
ells, elles, vostès hagin (hagen) brandit
Imperfet
jo brandís, brandira (val.)
tu brandissis, brandires (val.), brandisses
ell, ella, vostè brandís, brandira (val.)
nosaltres brandíssim, brandírem (val.), brandíssem
vosaltres, vós brandíssiu, brandíreu (val.), brandísseu
ells, elles, vostès brandissin, brandiren (val.), brandissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) brandit
tu haguessis (hagueres) brandit
ell, ella, vostè hagués (haguera) brandit
nosaltres haguéssim (haguérem) brandit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) brandit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) brandit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

brandir

Mode imperatiu

Present
tu brandeix, brandix (val.)
ell, ella, vostè brandeixi, brandesca / brandisca (val.), brandesqui (bal.)
nosaltres brandim, brandiguem (bal.)
vosaltres, vós brandiu
ells, elles, vostès brandeixin, brandesquen / brandisquen (val.), brandesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

brandir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu brandir
Infinitiu compost haver brandit
Gerundi brandint
Gerundi compost havent brandit
Participi brandit, brandida, brandits, brandides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

brandir

Forma alternativa a brandar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.