condonar
Mode indicatiu
Present
jo | condono (cent.), condone (val.), condon (bal.) |
---|---|
tu | condones |
ell, ella, vostè | condona |
nosaltres | condonem, condonam (bal.) |
vosaltres, vós | condoneu, condonau (bal.) |
ells, elles, vostès | condonen |
Perfet
jo | he condonat |
---|---|
tu | has condonat |
ell, ella, vostè | ha condonat |
nosaltres | hem condonat |
vosaltres, vós | heu condonat |
ells, elles, vostès | han condonat |
Imperfet
jo | condonava |
---|---|
tu | condonaves |
ell, ella, vostè | condonava |
nosaltres | condonàvem |
vosaltres, vós | condonàveu |
ells, elles, vostès | condonaven |
Plusquamperfet
jo | havia condonat |
---|---|
tu | havies condonat |
ell, ella, vostè | havia condonat |
nosaltres | havíem condonat |
vosaltres, vós | havíeu condonat |
ells, elles, vostès | havien condonat |
Passat simple
jo | condoní |
---|---|
tu | condonares |
ell, ella, vostè | condonà |
nosaltres | condonàrem |
vosaltres, vós | condonàreu |
ells, elles, vostès | condonaren |
Passat perifràstic
jo | vaig condonar |
---|---|
tu | vas (vares) condonar |
ell, ella, vostè | va condonar |
nosaltres | vam (vàrem) condonar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) condonar |
ells, elles, vostès | van (varen) condonar |
Passat anterior
jo | haguí condonat |
---|---|
tu | hagueres condonat |
ell, ella, vostè | hagué condonat |
nosaltres | haguérem condonat |
vosaltres, vós | haguéreu condonat |
ells, elles, vostès | hagueren condonat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver condonat |
---|---|
tu | vas haver condonat |
ell, ella, vostè | va haver condonat |
nosaltres | vam haver condonat |
vosaltres, vós | vau haver condonat |
ells, elles, vostès | van haver condonat |
Futur
jo | condonaré |
---|---|
tu | condonaràs |
ell, ella, vostè | condonarà |
nosaltres | condonarem |
vosaltres, vós | condonareu |
ells, elles, vostès | condonaran |
Futur perfet
jo | hauré condonat |
---|---|
tu | hauràs condonat |
ell, ella, vostè | haurà condonat |
nosaltres | haurem condonat |
vosaltres, vós | haureu condonat |
ells, elles, vostès | hauran condonat |
Condicional
jo | condonaria |
---|---|
tu | condonaries |
ell, ella, vostè | condonaria |
nosaltres | condonaríem |
vosaltres, vós | condonaríeu |
ells, elles, vostès | condonarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) condonat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) condonat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) condonat |
nosaltres | hauríem (haguérem) condonat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) condonat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) condonat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
condonar
Mode subjuntiu
Present
jo | condoni, condone (val.) |
---|---|
tu | condonis, condones (val.) |
ell, ella, vostè | condoni, condone (val.) |
nosaltres | condonem |
vosaltres, vós | condoneu |
ells, elles, vostès | condonin, condonen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) condonat |
---|---|
tu | hagis (hages) condonat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) condonat |
nosaltres | hàgim (hàgem) condonat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) condonat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) condonat |
Imperfet
jo | condonés, condonara (val.), condonàs (val., bal.) |
---|---|
tu | condonessis, condonares (val.), condonassis (bal.), condonesses, condonasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | condonés, condonara (val.), condonàs (val., bal.) |
nosaltres | condonéssim, condonàrem (val.), condonàssim (bal.), condonéssem, condonàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | condonéssiu, condonàreu (val.), condonàssiu (bal.), condonésseu, condonàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | condonessin, condonaren (val.), condonassin (bal.), condonessen, condonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) condonat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) condonat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) condonat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) condonat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) condonat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) condonat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
condonar
Mode imperatiu
Present
tu | condona |
---|---|
ell, ella, vostè | condoni, condone (val.) |
nosaltres | condonem |
vosaltres, vós | condoneu, condonau (bal.) |
ells, elles, vostès | condonin, condonen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
condonar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | condonar |
---|---|
Infinitiu compost | haver condonat |
Gerundi | condonant |
Gerundi compost | havent condonat |
Participi | condonat, condonada, condonats, condonades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
condonar
- Llevar total o parcialment l'obligació d'una activitat compensatòria: un deute, un càstig.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.