conlligar
Mode indicatiu
Present
jo | conlligo (cent.), conlligue (val.), conllic (bal.) |
---|---|
tu | conlligues |
ell, ella, vostè | conlliga |
nosaltres | conlliguem, conlligam (bal.) |
vosaltres, vós | conlligueu, conlligau (bal.) |
ells, elles, vostès | conlliguen |
Perfet
jo | he conlligat |
---|---|
tu | has conlligat |
ell, ella, vostè | ha conlligat |
nosaltres | hem conlligat |
vosaltres, vós | heu conlligat |
ells, elles, vostès | han conlligat |
Imperfet
jo | conlligava |
---|---|
tu | conlligaves |
ell, ella, vostè | conlligava |
nosaltres | conlligàvem |
vosaltres, vós | conlligàveu |
ells, elles, vostès | conlligaven |
Plusquamperfet
jo | havia conlligat |
---|---|
tu | havies conlligat |
ell, ella, vostè | havia conlligat |
nosaltres | havíem conlligat |
vosaltres, vós | havíeu conlligat |
ells, elles, vostès | havien conlligat |
Passat simple
jo | conlliguí |
---|---|
tu | conlligares |
ell, ella, vostè | conlligà |
nosaltres | conlligàrem |
vosaltres, vós | conlligàreu |
ells, elles, vostès | conlligaren |
Passat perifràstic
jo | vaig conlligar |
---|---|
tu | vas (vares) conlligar |
ell, ella, vostè | va conlligar |
nosaltres | vam (vàrem) conlligar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) conlligar |
ells, elles, vostès | van (varen) conlligar |
Passat anterior
jo | haguí conlligat |
---|---|
tu | hagueres conlligat |
ell, ella, vostè | hagué conlligat |
nosaltres | haguérem conlligat |
vosaltres, vós | haguéreu conlligat |
ells, elles, vostès | hagueren conlligat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver conlligat |
---|---|
tu | vas haver conlligat |
ell, ella, vostè | va haver conlligat |
nosaltres | vam haver conlligat |
vosaltres, vós | vau haver conlligat |
ells, elles, vostès | van haver conlligat |
Futur
jo | conlligaré |
---|---|
tu | conlligaràs |
ell, ella, vostè | conlligarà |
nosaltres | conlligarem |
vosaltres, vós | conlligareu |
ells, elles, vostès | conlligaran |
Futur perfet
jo | hauré conlligat |
---|---|
tu | hauràs conlligat |
ell, ella, vostè | haurà conlligat |
nosaltres | haurem conlligat |
vosaltres, vós | haureu conlligat |
ells, elles, vostès | hauran conlligat |
Condicional
jo | conlligaria |
---|---|
tu | conlligaries |
ell, ella, vostè | conlligaria |
nosaltres | conlligaríem |
vosaltres, vós | conlligaríeu |
ells, elles, vostès | conlligarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) conlligat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conlligat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conlligat |
nosaltres | hauríem (haguérem) conlligat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) conlligat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conlligat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conlligar
Mode subjuntiu
Present
jo | conlligui, conlligue (val.) |
---|---|
tu | conlliguis, conlligues (val.) |
ell, ella, vostè | conlligui, conlligue (val.) |
nosaltres | conlliguem |
vosaltres, vós | conlligueu |
ells, elles, vostès | conlliguin, conlliguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) conlligat |
---|---|
tu | hagis (hages) conlligat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) conlligat |
nosaltres | hàgim (hàgem) conlligat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) conlligat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) conlligat |
Imperfet
jo | conlligués, conlligara (val.), conlligàs (val., bal.) |
---|---|
tu | conlliguessis, conlligares (val.), conlligassis (bal.), conlliguesses, conlligasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | conlligués, conlligara (val.), conlligàs (val., bal.) |
nosaltres | conlliguéssim, conlligàrem (val.), conlligàssim (bal.), conlliguéssem, conlligàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | conlliguéssiu, conlligàreu (val.), conlligàssiu (bal.), conlliguésseu, conlligàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | conlliguessin, conlligaren (val.), conlligassin (bal.), conlliguessen, conlligassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) conlligat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) conlligat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) conlligat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) conlligat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) conlligat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) conlligat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conlligar
Mode imperatiu
Present
tu | conlliga |
---|---|
ell, ella, vostè | conlligui, conlligue (val.) |
nosaltres | conlliguem |
vosaltres, vós | conlligueu, conlligau (bal.) |
ells, elles, vostès | conlliguin, conlliguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conlligar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | conlligar |
---|---|
Infinitiu compost | haver conlligat |
Gerundi | conlligant |
Gerundi compost | havent conlligat |
Participi | conlligat, conlligada, conlligats, conlligades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conlligar
- Anar lligada una cosa amb una altra, tenir relació.
- Mes a sa veu altra es conlliga que mai s'hi havia conlligat. Joan Maragall, Poesia
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.