consonantar
Mode indicatiu
Present
jo | consonanto (cent.), consonante (val.), consonant (bal.) |
---|---|
tu | consonantes |
ell, ella, vostè | consonanta |
nosaltres | consonantem, consonantam (bal.) |
vosaltres, vós | consonanteu, consonantau (bal.) |
ells, elles, vostès | consonanten |
Perfet
jo | he consonantat |
---|---|
tu | has consonantat |
ell, ella, vostè | ha consonantat |
nosaltres | hem consonantat |
vosaltres, vós | heu consonantat |
ells, elles, vostès | han consonantat |
Imperfet
jo | consonantava |
---|---|
tu | consonantaves |
ell, ella, vostè | consonantava |
nosaltres | consonantàvem |
vosaltres, vós | consonantàveu |
ells, elles, vostès | consonantaven |
Plusquamperfet
jo | havia consonantat |
---|---|
tu | havies consonantat |
ell, ella, vostè | havia consonantat |
nosaltres | havíem consonantat |
vosaltres, vós | havíeu consonantat |
ells, elles, vostès | havien consonantat |
Passat simple
jo | consonantí |
---|---|
tu | consonantares |
ell, ella, vostè | consonantà |
nosaltres | consonantàrem |
vosaltres, vós | consonantàreu |
ells, elles, vostès | consonantaren |
Passat perifràstic
jo | vaig consonantar |
---|---|
tu | vas (vares) consonantar |
ell, ella, vostè | va consonantar |
nosaltres | vam (vàrem) consonantar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) consonantar |
ells, elles, vostès | van (varen) consonantar |
Passat anterior
jo | haguí consonantat |
---|---|
tu | hagueres consonantat |
ell, ella, vostè | hagué consonantat |
nosaltres | haguérem consonantat |
vosaltres, vós | haguéreu consonantat |
ells, elles, vostès | hagueren consonantat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver consonantat |
---|---|
tu | vas haver consonantat |
ell, ella, vostè | va haver consonantat |
nosaltres | vam haver consonantat |
vosaltres, vós | vau haver consonantat |
ells, elles, vostès | van haver consonantat |
Futur
jo | consonantaré |
---|---|
tu | consonantaràs |
ell, ella, vostè | consonantarà |
nosaltres | consonantarem |
vosaltres, vós | consonantareu |
ells, elles, vostès | consonantaran |
Futur perfet
jo | hauré consonantat |
---|---|
tu | hauràs consonantat |
ell, ella, vostè | haurà consonantat |
nosaltres | haurem consonantat |
vosaltres, vós | haureu consonantat |
ells, elles, vostès | hauran consonantat |
Condicional
jo | consonantaria |
---|---|
tu | consonantaries |
ell, ella, vostè | consonantaria |
nosaltres | consonantaríem |
vosaltres, vós | consonantaríeu |
ells, elles, vostès | consonantarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) consonantat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) consonantat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) consonantat |
nosaltres | hauríem (haguérem) consonantat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) consonantat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) consonantat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consonantar
Mode subjuntiu
Present
jo | consonanti, consonante (val.) |
---|---|
tu | consonantis, consonantes (val.) |
ell, ella, vostè | consonanti, consonante (val.) |
nosaltres | consonantem |
vosaltres, vós | consonanteu |
ells, elles, vostès | consonantin, consonanten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) consonantat |
---|---|
tu | hagis (hages) consonantat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) consonantat |
nosaltres | hàgim (hàgem) consonantat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) consonantat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) consonantat |
Imperfet
jo | consonantés, consonantara (val.), consonantàs (val., bal.) |
---|---|
tu | consonantessis, consonantares (val.), consonantassis (bal.), consonantesses, consonantasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | consonantés, consonantara (val.), consonantàs (val., bal.) |
nosaltres | consonantéssim, consonantàrem (val.), consonantàssim (bal.), consonantéssem, consonantàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | consonantéssiu, consonantàreu (val.), consonantàssiu (bal.), consonantésseu, consonantàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | consonantessin, consonantaren (val.), consonantassin (bal.), consonantessen, consonantassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) consonantat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) consonantat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) consonantat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) consonantat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) consonantat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) consonantat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consonantar
Mode imperatiu
Present
tu | consonanta |
---|---|
ell, ella, vostè | consonanti, consonante (val.) |
nosaltres | consonantem |
vosaltres, vós | consonanteu, consonantau (bal.) |
ells, elles, vostès | consonantin, consonanten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consonantar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | consonantar |
---|---|
Infinitiu compost | haver consonantat |
Gerundi | consonantant |
Gerundi compost | havent consonantat |
Participi | consonantat, consonantada, consonantats, consonantades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consonantar
- Rimar els darrers mots d'un vers incloent les consonants.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.