decretar
Mode indicatiu
Present
jo | decreto (cent.), decrete (val.), decret (bal.) |
---|---|
tu | decretes |
ell, ella, vostè | decreta |
nosaltres | decretem, decretam (bal.) |
vosaltres, vós | decreteu, decretau (bal.) |
ells, elles, vostès | decreten |
Perfet
jo | he decretat |
---|---|
tu | has decretat |
ell, ella, vostè | ha decretat |
nosaltres | hem decretat |
vosaltres, vós | heu decretat |
ells, elles, vostès | han decretat |
Imperfet
jo | decretava |
---|---|
tu | decretaves |
ell, ella, vostè | decretava |
nosaltres | decretàvem |
vosaltres, vós | decretàveu |
ells, elles, vostès | decretaven |
Plusquamperfet
jo | havia decretat |
---|---|
tu | havies decretat |
ell, ella, vostè | havia decretat |
nosaltres | havíem decretat |
vosaltres, vós | havíeu decretat |
ells, elles, vostès | havien decretat |
Passat simple
jo | decretí |
---|---|
tu | decretares |
ell, ella, vostè | decretà |
nosaltres | decretàrem |
vosaltres, vós | decretàreu |
ells, elles, vostès | decretaren |
Passat perifràstic
jo | vaig decretar |
---|---|
tu | vas (vares) decretar |
ell, ella, vostè | va decretar |
nosaltres | vam (vàrem) decretar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) decretar |
ells, elles, vostès | van (varen) decretar |
Passat anterior
jo | haguí decretat |
---|---|
tu | hagueres decretat |
ell, ella, vostè | hagué decretat |
nosaltres | haguérem decretat |
vosaltres, vós | haguéreu decretat |
ells, elles, vostès | hagueren decretat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver decretat |
---|---|
tu | vas haver decretat |
ell, ella, vostè | va haver decretat |
nosaltres | vam haver decretat |
vosaltres, vós | vau haver decretat |
ells, elles, vostès | van haver decretat |
Futur
jo | decretaré |
---|---|
tu | decretaràs |
ell, ella, vostè | decretarà |
nosaltres | decretarem |
vosaltres, vós | decretareu |
ells, elles, vostès | decretaran |
Futur perfet
jo | hauré decretat |
---|---|
tu | hauràs decretat |
ell, ella, vostè | haurà decretat |
nosaltres | haurem decretat |
vosaltres, vós | haureu decretat |
ells, elles, vostès | hauran decretat |
Condicional
jo | decretaria |
---|---|
tu | decretaries |
ell, ella, vostè | decretaria |
nosaltres | decretaríem |
vosaltres, vós | decretaríeu |
ells, elles, vostès | decretarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) decretat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) decretat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) decretat |
nosaltres | hauríem (haguérem) decretat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) decretat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) decretat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
decretar
Mode subjuntiu
Present
jo | decreti, decrete (val.) |
---|---|
tu | decretis, decretes (val.) |
ell, ella, vostè | decreti, decrete (val.) |
nosaltres | decretem |
vosaltres, vós | decreteu |
ells, elles, vostès | decretin, decreten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) decretat |
---|---|
tu | hagis (hages) decretat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) decretat |
nosaltres | hàgim (hàgem) decretat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) decretat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) decretat |
Imperfet
jo | decretés, decretara (val.), decretàs (val., bal.) |
---|---|
tu | decretessis, decretares (val.), decretassis (bal.), decretesses, decretasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | decretés, decretara (val.), decretàs (val., bal.) |
nosaltres | decretéssim, decretàrem (val.), decretàssim (bal.), decretéssem, decretàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | decretéssiu, decretàreu (val.), decretàssiu (bal.), decretésseu, decretàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | decretessin, decretaren (val.), decretassin (bal.), decretessen, decretassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) decretat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) decretat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) decretat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) decretat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) decretat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) decretat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
decretar
Mode imperatiu
Present
tu | decreta |
---|---|
ell, ella, vostè | decreti, decrete (val.) |
nosaltres | decretem |
vosaltres, vós | decreteu, decretau (bal.) |
ells, elles, vostès | decretin, decreten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
decretar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | decretar |
---|---|
Infinitiu compost | haver decretat |
Gerundi | decretant |
Gerundi compost | havent decretat |
Participi | decretat, decretada, decretats, decretades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
decretar
- Donar ordres un govern mitjançant decret.
- Aleshores el rei Darius decretà que investiguessin en els dipòsits on se servaven els arxius, allí, a Babilònia. Bíblia, Editorial Alpha, 1968, p.629
- Donar ordres una cúpula directiva.
- En aquesta situació, mentre la contínua arribada de forasters que venien a treballar al camp creava malestar i desunió, es decretà una vaga al camp, amb el propòsit d'aconseguir que els empresaris signessin les bases abans esmentades. Jose Luis Oyon, El cinturó roig i negre: radicalisme genetista i obrerisme en la perifèria de Barcelona 1928-1930, 2004
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.