Conjugació en català del verb «deflemar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

deflemar

Mode indicatiu

Present
jo deflemo (cent.), defleme (val.), deflem (bal.)
tu deflemes
ell, ella, vostè deflema
nosaltres deflemem, deflemam (bal.)
vosaltres, vós deflemeu, deflemau (bal.)
ells, elles, vostès deflemen
Perfet
jo he deflemat
tu has deflemat
ell, ella, vostè ha deflemat
nosaltres hem deflemat
vosaltres, vós heu deflemat
ells, elles, vostès han deflemat
Imperfet
jo deflemava
tu deflemaves
ell, ella, vostè deflemava
nosaltres deflemàvem
vosaltres, vós deflemàveu
ells, elles, vostès deflemaven
Plusquamperfet
jo havia deflemat
tu havies deflemat
ell, ella, vostè havia deflemat
nosaltres havíem deflemat
vosaltres, vós havíeu deflemat
ells, elles, vostès havien deflemat
Passat simple
jo deflemí
tu deflemares
ell, ella, vostè deflemà
nosaltres deflemàrem
vosaltres, vós deflemàreu
ells, elles, vostès deflemaren
Passat perifràstic
jo vaig deflemar
tu vas (vares) deflemar
ell, ella, vostè va deflemar
nosaltres vam (vàrem) deflemar
vosaltres, vós vau (vàreu) deflemar
ells, elles, vostès van (varen) deflemar
Passat anterior
jo haguí deflemat
tu hagueres deflemat
ell, ella, vostè hagué deflemat
nosaltres haguérem deflemat
vosaltres, vós haguéreu deflemat
ells, elles, vostès hagueren deflemat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver deflemat
tu vas haver deflemat
ell, ella, vostè va haver deflemat
nosaltres vam haver deflemat
vosaltres, vós vau haver deflemat
ells, elles, vostès van haver deflemat
Futur
jo deflemaré
tu deflemaràs
ell, ella, vostè deflemarà
nosaltres deflemarem
vosaltres, vós deflemareu
ells, elles, vostès deflemaran
Futur perfet
jo hauré deflemat
tu hauràs deflemat
ell, ella, vostè haurà deflemat
nosaltres haurem deflemat
vosaltres, vós haureu deflemat
ells, elles, vostès hauran deflemat
Condicional
jo deflemaria
tu deflemaries
ell, ella, vostè deflemaria
nosaltres deflemaríem
vosaltres, vós deflemaríeu
ells, elles, vostès deflemarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) deflemat
tu hauries (hagueres) deflemat
ell, ella, vostè hauria (haguera) deflemat
nosaltres hauríem (haguérem) deflemat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) deflemat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) deflemat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflemar

Mode subjuntiu

Present
jo deflemi, defleme (val.)
tu deflemis, deflemes (val.)
ell, ella, vostè deflemi, defleme (val.)
nosaltres deflemem
vosaltres, vós deflemeu
ells, elles, vostès deflemin, deflemen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) deflemat
tu hagis (hages) deflemat
ell, ella, vostè hagi (haja) deflemat
nosaltres hàgim (hàgem) deflemat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) deflemat
ells, elles, vostès hagin (hagen) deflemat
Imperfet
jo deflemés, deflemara (val.), deflemàs (val., bal.)
tu deflemessis, deflemares (val.), deflemassis (bal.), deflemesses, deflemasses (val., bal.)
ell, ella, vostè deflemés, deflemara (val.), deflemàs (val., bal.)
nosaltres defleméssim, deflemàrem (val.), deflemàssim (bal.), defleméssem, deflemàssem (val., bal.)
vosaltres, vós defleméssiu, deflemàreu (val.), deflemàssiu (bal.), deflemésseu, deflemàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès deflemessin, deflemaren (val.), deflemassin (bal.), deflemessen, deflemassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) deflemat
tu haguessis (hagueres) deflemat
ell, ella, vostè hagués (haguera) deflemat
nosaltres haguéssim (haguérem) deflemat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) deflemat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) deflemat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflemar

Mode imperatiu

Present
tu deflema
ell, ella, vostè deflemi, defleme (val.)
nosaltres deflemem
vosaltres, vós deflemeu, deflemau (bal.)
ells, elles, vostès deflemin, deflemen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflemar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu deflemar
Infinitiu compost haver deflemat
Gerundi deflemant
Gerundi compost havent deflemat
Participi deflemat, deflemada, deflemats, deflemades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.