desarmar
Mode indicatiu
Present
jo | desarmo (cent.), desarme (val.), desarm (bal.) |
---|---|
tu | desarmes |
ell, ella, vostè | desarma |
nosaltres | desarmem, desarmam (bal.) |
vosaltres, vós | desarmeu, desarmau (bal.) |
ells, elles, vostès | desarmen |
Perfet
jo | he desarmat |
---|---|
tu | has desarmat |
ell, ella, vostè | ha desarmat |
nosaltres | hem desarmat |
vosaltres, vós | heu desarmat |
ells, elles, vostès | han desarmat |
Imperfet
jo | desarmava |
---|---|
tu | desarmaves |
ell, ella, vostè | desarmava |
nosaltres | desarmàvem |
vosaltres, vós | desarmàveu |
ells, elles, vostès | desarmaven |
Plusquamperfet
jo | havia desarmat |
---|---|
tu | havies desarmat |
ell, ella, vostè | havia desarmat |
nosaltres | havíem desarmat |
vosaltres, vós | havíeu desarmat |
ells, elles, vostès | havien desarmat |
Passat simple
jo | desarmí |
---|---|
tu | desarmares |
ell, ella, vostè | desarmà |
nosaltres | desarmàrem |
vosaltres, vós | desarmàreu |
ells, elles, vostès | desarmaren |
Passat perifràstic
jo | vaig desarmar |
---|---|
tu | vas (vares) desarmar |
ell, ella, vostè | va desarmar |
nosaltres | vam (vàrem) desarmar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) desarmar |
ells, elles, vostès | van (varen) desarmar |
Passat anterior
jo | haguí desarmat |
---|---|
tu | hagueres desarmat |
ell, ella, vostè | hagué desarmat |
nosaltres | haguérem desarmat |
vosaltres, vós | haguéreu desarmat |
ells, elles, vostès | hagueren desarmat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver desarmat |
---|---|
tu | vas haver desarmat |
ell, ella, vostè | va haver desarmat |
nosaltres | vam haver desarmat |
vosaltres, vós | vau haver desarmat |
ells, elles, vostès | van haver desarmat |
Futur
jo | desarmaré |
---|---|
tu | desarmaràs |
ell, ella, vostè | desarmarà |
nosaltres | desarmarem |
vosaltres, vós | desarmareu |
ells, elles, vostès | desarmaran |
Futur perfet
jo | hauré desarmat |
---|---|
tu | hauràs desarmat |
ell, ella, vostè | haurà desarmat |
nosaltres | haurem desarmat |
vosaltres, vós | haureu desarmat |
ells, elles, vostès | hauran desarmat |
Condicional
jo | desarmaria |
---|---|
tu | desarmaries |
ell, ella, vostè | desarmaria |
nosaltres | desarmaríem |
vosaltres, vós | desarmaríeu |
ells, elles, vostès | desarmarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) desarmat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) desarmat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) desarmat |
nosaltres | hauríem (haguérem) desarmat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) desarmat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desarmat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desarmar
Mode subjuntiu
Present
jo | desarmi, desarme (val.) |
---|---|
tu | desarmis, desarmes (val.) |
ell, ella, vostè | desarmi, desarme (val.) |
nosaltres | desarmem |
vosaltres, vós | desarmeu |
ells, elles, vostès | desarmin, desarmen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) desarmat |
---|---|
tu | hagis (hages) desarmat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) desarmat |
nosaltres | hàgim (hàgem) desarmat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) desarmat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) desarmat |
Imperfet
jo | desarmés, desarmara (val.), desarmàs (val., bal.) |
---|---|
tu | desarmessis, desarmares (val.), desarmassis (bal.), desarmesses, desarmasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | desarmés, desarmara (val.), desarmàs (val., bal.) |
nosaltres | desarméssim, desarmàrem (val.), desarmàssim (bal.), desarméssem, desarmàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | desarméssiu, desarmàreu (val.), desarmàssiu (bal.), desarmésseu, desarmàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | desarmessin, desarmaren (val.), desarmassin (bal.), desarmessen, desarmassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) desarmat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) desarmat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) desarmat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) desarmat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) desarmat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) desarmat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desarmar
Mode imperatiu
Present
tu | desarma |
---|---|
ell, ella, vostè | desarmi, desarme (val.) |
nosaltres | desarmem |
vosaltres, vós | desarmeu, desarmau (bal.) |
ells, elles, vostès | desarmin, desarmen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desarmar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | desarmar |
---|---|
Infinitiu compost | haver desarmat |
Gerundi | desarmant |
Gerundi compost | havent desarmat |
Participi | desarmat, desarmada, desarmats, desarmades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desarmar
- Prendre les armes a algú.
- Acabats d'entrar , l'acte obligat era desarmar l'exèrcit . A la cridòria anterior , l' havia seguit un silenci asfixiant ; tothom passava per les mans de la gendarmeria o dels senegalesos. Elisa Reverter, Dones a l'infern, 1995
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.