Conjugació en català del verb «desengrutar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desengrutar

Mode indicatiu

Present
jo desengruto (cent.), desengrute (val.), desengrut (bal.)
tu desengrutes
ell, ella, vostè desengruta
nosaltres desengrutem, desengrutam (bal.)
vosaltres, vós desengruteu, desengrutau (bal.)
ells, elles, vostès desengruten
Perfet
jo he desengrutat
tu has desengrutat
ell, ella, vostè ha desengrutat
nosaltres hem desengrutat
vosaltres, vós heu desengrutat
ells, elles, vostès han desengrutat
Imperfet
jo desengrutava
tu desengrutaves
ell, ella, vostè desengrutava
nosaltres desengrutàvem
vosaltres, vós desengrutàveu
ells, elles, vostès desengrutaven
Plusquamperfet
jo havia desengrutat
tu havies desengrutat
ell, ella, vostè havia desengrutat
nosaltres havíem desengrutat
vosaltres, vós havíeu desengrutat
ells, elles, vostès havien desengrutat
Passat simple
jo desengrutí
tu desengrutares
ell, ella, vostè desengrutà
nosaltres desengrutàrem
vosaltres, vós desengrutàreu
ells, elles, vostès desengrutaren
Passat perifràstic
jo vaig desengrutar
tu vas (vares) desengrutar
ell, ella, vostè va desengrutar
nosaltres vam (vàrem) desengrutar
vosaltres, vós vau (vàreu) desengrutar
ells, elles, vostès van (varen) desengrutar
Passat anterior
jo haguí desengrutat
tu hagueres desengrutat
ell, ella, vostè hagué desengrutat
nosaltres haguérem desengrutat
vosaltres, vós haguéreu desengrutat
ells, elles, vostès hagueren desengrutat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desengrutat
tu vas haver desengrutat
ell, ella, vostè va haver desengrutat
nosaltres vam haver desengrutat
vosaltres, vós vau haver desengrutat
ells, elles, vostès van haver desengrutat
Futur
jo desengrutaré
tu desengrutaràs
ell, ella, vostè desengrutarà
nosaltres desengrutarem
vosaltres, vós desengrutareu
ells, elles, vostès desengrutaran
Futur perfet
jo hauré desengrutat
tu hauràs desengrutat
ell, ella, vostè haurà desengrutat
nosaltres haurem desengrutat
vosaltres, vós haureu desengrutat
ells, elles, vostès hauran desengrutat
Condicional
jo desengrutaria
tu desengrutaries
ell, ella, vostè desengrutaria
nosaltres desengrutaríem
vosaltres, vós desengrutaríeu
ells, elles, vostès desengrutarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desengrutat
tu hauries (hagueres) desengrutat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desengrutat
nosaltres hauríem (haguérem) desengrutat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desengrutat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desengrutat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desengrutar

Mode subjuntiu

Present
jo desengruti, desengrute (val.)
tu desengrutis, desengrutes (val.)
ell, ella, vostè desengruti, desengrute (val.)
nosaltres desengrutem
vosaltres, vós desengruteu
ells, elles, vostès desengrutin, desengruten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desengrutat
tu hagis (hages) desengrutat
ell, ella, vostè hagi (haja) desengrutat
nosaltres hàgim (hàgem) desengrutat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desengrutat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desengrutat
Imperfet
jo desengrutés, desengrutara (val.), desengrutàs (val., bal.)
tu desengrutessis, desengrutares (val.), desengrutassis (bal.), desengrutesses, desengrutasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desengrutés, desengrutara (val.), desengrutàs (val., bal.)
nosaltres desengrutéssim, desengrutàrem (val.), desengrutàssim (bal.), desengrutéssem, desengrutàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desengrutéssiu, desengrutàreu (val.), desengrutàssiu (bal.), desengrutésseu, desengrutàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desengrutessin, desengrutaren (val.), desengrutassin (bal.), desengrutessen, desengrutassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desengrutat
tu haguessis (hagueres) desengrutat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desengrutat
nosaltres haguéssim (haguérem) desengrutat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desengrutat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desengrutat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desengrutar

Mode imperatiu

Present
tu desengruta
ell, ella, vostè desengruti, desengrute (val.)
nosaltres desengrutem
vosaltres, vós desengruteu, desengrutau (bal.)
ells, elles, vostès desengrutin, desengruten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desengrutar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desengrutar
Infinitiu compost haver desengrutat
Gerundi desengrutant
Gerundi compost havent desengrutat
Participi desengrutat, desengrutada, desengrutats, desengrutades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.