Conjugació en català del verb «impartir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

impartir

Mode indicatiu

Present
jo imparteixo (cent.), impartesc (val., bal.), impartisc (val.)
tu imparteixes, impartixes (val.)
ell, ella, vostè imparteix, impartix (val.)
nosaltres impartim
vosaltres, vós impartiu
ells, elles, vostès imparteixen, impartixen (val.)
Perfet
jo he impartit
tu has impartit
ell, ella, vostè ha impartit
nosaltres hem impartit
vosaltres, vós heu impartit
ells, elles, vostès han impartit
Imperfet
jo impartia
tu imparties
ell, ella, vostè impartia
nosaltres impartíem
vosaltres, vós impartíeu
ells, elles, vostès impartien
Plusquamperfet
jo havia impartit
tu havies impartit
ell, ella, vostè havia impartit
nosaltres havíem impartit
vosaltres, vós havíeu impartit
ells, elles, vostès havien impartit
Passat simple
jo impartí
tu impartires
ell, ella, vostè impartí
nosaltres impartírem
vosaltres, vós impartíreu
ells, elles, vostès impartiren
Passat perifràstic
jo vaig impartir
tu vas (vares) impartir
ell, ella, vostè va impartir
nosaltres vam (vàrem) impartir
vosaltres, vós vau (vàreu) impartir
ells, elles, vostès van (varen) impartir
Passat anterior
jo haguí impartit
tu hagueres impartit
ell, ella, vostè hagué impartit
nosaltres haguérem impartit
vosaltres, vós haguéreu impartit
ells, elles, vostès hagueren impartit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver impartit
tu vas haver impartit
ell, ella, vostè va haver impartit
nosaltres vam haver impartit
vosaltres, vós vau haver impartit
ells, elles, vostès van haver impartit
Futur
jo impartiré
tu impartiràs
ell, ella, vostè impartirà
nosaltres impartirem
vosaltres, vós impartireu
ells, elles, vostès impartiran
Futur perfet
jo hauré impartit
tu hauràs impartit
ell, ella, vostè haurà impartit
nosaltres haurem impartit
vosaltres, vós haureu impartit
ells, elles, vostès hauran impartit
Condicional
jo impartiria
tu impartiries
ell, ella, vostè impartiria
nosaltres impartiríem
vosaltres, vós impartiríeu
ells, elles, vostès impartirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) impartit
tu hauries (hagueres) impartit
ell, ella, vostè hauria (haguera) impartit
nosaltres hauríem (haguérem) impartit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) impartit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) impartit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impartir

Mode subjuntiu

Present
jo imparteixi, impartesca / impartisca (val.), impartesqui (bal.)
tu imparteixis, impartesques / impartisques (val.), impartesquis (bal.)
ell, ella, vostè imparteixi, impartesca / impartisca (val.), impartesqui (bal.)
nosaltres impartim, impartiguem (bal.)
vosaltres, vós impartiu, impartigueu (bal.)
ells, elles, vostès imparteixin, impartesquen / impartisquen (val.), impartesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) impartit
tu hagis (hages) impartit
ell, ella, vostè hagi (haja) impartit
nosaltres hàgim (hàgem) impartit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) impartit
ells, elles, vostès hagin (hagen) impartit
Imperfet
jo impartís, impartira (val.)
tu impartissis, impartires (val.), impartisses
ell, ella, vostè impartís, impartira (val.)
nosaltres impartíssim, impartírem (val.), impartíssem
vosaltres, vós impartíssiu, impartíreu (val.), impartísseu
ells, elles, vostès impartissin, impartiren (val.), impartissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) impartit
tu haguessis (hagueres) impartit
ell, ella, vostè hagués (haguera) impartit
nosaltres haguéssim (haguérem) impartit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) impartit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) impartit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impartir

Mode imperatiu

Present
tu imparteix, impartix (val.)
ell, ella, vostè imparteixi, impartesca / impartisca (val.), impartesqui (bal.)
nosaltres impartim, impartiguem (bal.)
vosaltres, vós impartiu
ells, elles, vostès imparteixin, impartesquen / impartisquen (val.), impartesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impartir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu impartir
Infinitiu compost haver impartit
Gerundi impartint
Gerundi compost havent impartit
Participi impartit, impartida, impartits, impartides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

impartir

  1. Distribuir o assignar la part que correspon a cadascú.
  2. Ensenyar com a docent.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.