improvisar
Mode indicatiu
Present
jo | improviso (cent.), improvise (val.), improvís (bal.) |
---|---|
tu | improvises |
ell, ella, vostè | improvisa |
nosaltres | improvisem, improvisam (bal.) |
vosaltres, vós | improviseu, improvisau (bal.) |
ells, elles, vostès | improvisen |
Perfet
jo | he improvisat |
---|---|
tu | has improvisat |
ell, ella, vostè | ha improvisat |
nosaltres | hem improvisat |
vosaltres, vós | heu improvisat |
ells, elles, vostès | han improvisat |
Imperfet
jo | improvisava |
---|---|
tu | improvisaves |
ell, ella, vostè | improvisava |
nosaltres | improvisàvem |
vosaltres, vós | improvisàveu |
ells, elles, vostès | improvisaven |
Plusquamperfet
jo | havia improvisat |
---|---|
tu | havies improvisat |
ell, ella, vostè | havia improvisat |
nosaltres | havíem improvisat |
vosaltres, vós | havíeu improvisat |
ells, elles, vostès | havien improvisat |
Passat simple
jo | improvisí |
---|---|
tu | improvisares |
ell, ella, vostè | improvisà |
nosaltres | improvisàrem |
vosaltres, vós | improvisàreu |
ells, elles, vostès | improvisaren |
Passat perifràstic
jo | vaig improvisar |
---|---|
tu | vas (vares) improvisar |
ell, ella, vostè | va improvisar |
nosaltres | vam (vàrem) improvisar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) improvisar |
ells, elles, vostès | van (varen) improvisar |
Passat anterior
jo | haguí improvisat |
---|---|
tu | hagueres improvisat |
ell, ella, vostè | hagué improvisat |
nosaltres | haguérem improvisat |
vosaltres, vós | haguéreu improvisat |
ells, elles, vostès | hagueren improvisat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver improvisat |
---|---|
tu | vas haver improvisat |
ell, ella, vostè | va haver improvisat |
nosaltres | vam haver improvisat |
vosaltres, vós | vau haver improvisat |
ells, elles, vostès | van haver improvisat |
Futur
jo | improvisaré |
---|---|
tu | improvisaràs |
ell, ella, vostè | improvisarà |
nosaltres | improvisarem |
vosaltres, vós | improvisareu |
ells, elles, vostès | improvisaran |
Futur perfet
jo | hauré improvisat |
---|---|
tu | hauràs improvisat |
ell, ella, vostè | haurà improvisat |
nosaltres | haurem improvisat |
vosaltres, vós | haureu improvisat |
ells, elles, vostès | hauran improvisat |
Condicional
jo | improvisaria |
---|---|
tu | improvisaries |
ell, ella, vostè | improvisaria |
nosaltres | improvisaríem |
vosaltres, vós | improvisaríeu |
ells, elles, vostès | improvisarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) improvisat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) improvisat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) improvisat |
nosaltres | hauríem (haguérem) improvisat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) improvisat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) improvisat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
improvisar
Mode subjuntiu
Present
jo | improvisi, improvise (val.) |
---|---|
tu | improvisis, improvises (val.) |
ell, ella, vostè | improvisi, improvise (val.) |
nosaltres | improvisem |
vosaltres, vós | improviseu |
ells, elles, vostès | improvisin, improvisen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) improvisat |
---|---|
tu | hagis (hages) improvisat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) improvisat |
nosaltres | hàgim (hàgem) improvisat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) improvisat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) improvisat |
Imperfet
jo | improvisés, improvisara (val.), improvisàs (val., bal.) |
---|---|
tu | improvisessis, improvisares (val.), improvisassis (bal.), improvisesses, improvisasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | improvisés, improvisara (val.), improvisàs (val., bal.) |
nosaltres | improviséssim, improvisàrem (val.), improvisàssim (bal.), improviséssem, improvisàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | improviséssiu, improvisàreu (val.), improvisàssiu (bal.), improvisésseu, improvisàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | improvisessin, improvisaren (val.), improvisassin (bal.), improvisessen, improvisassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) improvisat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) improvisat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) improvisat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) improvisat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) improvisat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) improvisat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
improvisar
Mode imperatiu
Present
tu | improvisa |
---|---|
ell, ella, vostè | improvisi, improvise (val.) |
nosaltres | improvisem |
vosaltres, vós | improviseu, improvisau (bal.) |
ells, elles, vostès | improvisin, improvisen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
improvisar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | improvisar |
---|---|
Infinitiu compost | haver improvisat |
Gerundi | improvisant |
Gerundi compost | havent improvisat |
Participi | improvisat, improvisada, improvisats, improvisades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
improvisar
- Fer alguna cosa sense preparació.
- Fer sobtadament un discurs, compondre una poesia o una peça de música.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.