imputar
Mode indicatiu
Present
jo | imputo (cent.), impute (val.), imput (bal.) |
---|---|
tu | imputes |
ell, ella, vostè | imputa |
nosaltres | imputem, imputam (bal.) |
vosaltres, vós | imputeu, imputau (bal.) |
ells, elles, vostès | imputen |
Perfet
jo | he imputat |
---|---|
tu | has imputat |
ell, ella, vostè | ha imputat |
nosaltres | hem imputat |
vosaltres, vós | heu imputat |
ells, elles, vostès | han imputat |
Imperfet
jo | imputava |
---|---|
tu | imputaves |
ell, ella, vostè | imputava |
nosaltres | imputàvem |
vosaltres, vós | imputàveu |
ells, elles, vostès | imputaven |
Plusquamperfet
jo | havia imputat |
---|---|
tu | havies imputat |
ell, ella, vostè | havia imputat |
nosaltres | havíem imputat |
vosaltres, vós | havíeu imputat |
ells, elles, vostès | havien imputat |
Passat simple
jo | imputí |
---|---|
tu | imputares |
ell, ella, vostè | imputà |
nosaltres | imputàrem |
vosaltres, vós | imputàreu |
ells, elles, vostès | imputaren |
Passat perifràstic
jo | vaig imputar |
---|---|
tu | vas (vares) imputar |
ell, ella, vostè | va imputar |
nosaltres | vam (vàrem) imputar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) imputar |
ells, elles, vostès | van (varen) imputar |
Passat anterior
jo | haguí imputat |
---|---|
tu | hagueres imputat |
ell, ella, vostè | hagué imputat |
nosaltres | haguérem imputat |
vosaltres, vós | haguéreu imputat |
ells, elles, vostès | hagueren imputat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver imputat |
---|---|
tu | vas haver imputat |
ell, ella, vostè | va haver imputat |
nosaltres | vam haver imputat |
vosaltres, vós | vau haver imputat |
ells, elles, vostès | van haver imputat |
Futur
jo | imputaré |
---|---|
tu | imputaràs |
ell, ella, vostè | imputarà |
nosaltres | imputarem |
vosaltres, vós | imputareu |
ells, elles, vostès | imputaran |
Futur perfet
jo | hauré imputat |
---|---|
tu | hauràs imputat |
ell, ella, vostè | haurà imputat |
nosaltres | haurem imputat |
vosaltres, vós | haureu imputat |
ells, elles, vostès | hauran imputat |
Condicional
jo | imputaria |
---|---|
tu | imputaries |
ell, ella, vostè | imputaria |
nosaltres | imputaríem |
vosaltres, vós | imputaríeu |
ells, elles, vostès | imputarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) imputat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) imputat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) imputat |
nosaltres | hauríem (haguérem) imputat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) imputat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) imputat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
Mode subjuntiu
Present
jo | imputi, impute (val.) |
---|---|
tu | imputis, imputes (val.) |
ell, ella, vostè | imputi, impute (val.) |
nosaltres | imputem |
vosaltres, vós | imputeu |
ells, elles, vostès | imputin, imputen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) imputat |
---|---|
tu | hagis (hages) imputat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) imputat |
nosaltres | hàgim (hàgem) imputat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) imputat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) imputat |
Imperfet
jo | imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.) |
---|---|
tu | imputessis, imputares (val.), imputassis (bal.), imputesses, imputasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.) |
nosaltres | imputéssim, imputàrem (val.), imputàssim (bal.), imputéssem, imputàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | imputéssiu, imputàreu (val.), imputàssiu (bal.), imputésseu, imputàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | imputessin, imputaren (val.), imputassin (bal.), imputessen, imputassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) imputat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) imputat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) imputat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) imputat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) imputat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) imputat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
Mode imperatiu
Present
tu | imputa |
---|---|
ell, ella, vostè | imputi, impute (val.) |
nosaltres | imputem |
vosaltres, vós | imputeu, imputau (bal.) |
ells, elles, vostès | imputin, imputen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | imputar |
---|---|
Infinitiu compost | haver imputat |
Gerundi | imputant |
Gerundi compost | havent imputat |
Participi | imputat, imputada, imputats, imputades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
- Atribuir alguna culpa, delicte o acció.
- Escriure en el llibre comptable.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.