inferir
Mode indicatiu
Present
jo | infereixo (cent.), inferesc (val., bal.), inferisc (val.) |
---|---|
tu | infereixes, inferixes (val.) |
ell, ella, vostè | infereix, inferix (val.) |
nosaltres | inferim |
vosaltres, vós | inferiu |
ells, elles, vostès | infereixen, inferixen (val.) |
Perfet
jo | he inferit |
---|---|
tu | has inferit |
ell, ella, vostè | ha inferit |
nosaltres | hem inferit |
vosaltres, vós | heu inferit |
ells, elles, vostès | han inferit |
Imperfet
jo | inferia |
---|---|
tu | inferies |
ell, ella, vostè | inferia |
nosaltres | inferíem |
vosaltres, vós | inferíeu |
ells, elles, vostès | inferien |
Plusquamperfet
jo | havia inferit |
---|---|
tu | havies inferit |
ell, ella, vostè | havia inferit |
nosaltres | havíem inferit |
vosaltres, vós | havíeu inferit |
ells, elles, vostès | havien inferit |
Passat simple
jo | inferí |
---|---|
tu | inferires |
ell, ella, vostè | inferí |
nosaltres | inferírem |
vosaltres, vós | inferíreu |
ells, elles, vostès | inferiren |
Passat perifràstic
jo | vaig inferir |
---|---|
tu | vas (vares) inferir |
ell, ella, vostè | va inferir |
nosaltres | vam (vàrem) inferir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) inferir |
ells, elles, vostès | van (varen) inferir |
Passat anterior
jo | haguí inferit |
---|---|
tu | hagueres inferit |
ell, ella, vostè | hagué inferit |
nosaltres | haguérem inferit |
vosaltres, vós | haguéreu inferit |
ells, elles, vostès | hagueren inferit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver inferit |
---|---|
tu | vas haver inferit |
ell, ella, vostè | va haver inferit |
nosaltres | vam haver inferit |
vosaltres, vós | vau haver inferit |
ells, elles, vostès | van haver inferit |
Futur
jo | inferiré |
---|---|
tu | inferiràs |
ell, ella, vostè | inferirà |
nosaltres | inferirem |
vosaltres, vós | inferireu |
ells, elles, vostès | inferiran |
Futur perfet
jo | hauré inferit |
---|---|
tu | hauràs inferit |
ell, ella, vostè | haurà inferit |
nosaltres | haurem inferit |
vosaltres, vós | haureu inferit |
ells, elles, vostès | hauran inferit |
Condicional
jo | inferiria |
---|---|
tu | inferiries |
ell, ella, vostè | inferiria |
nosaltres | inferiríem |
vosaltres, vós | inferiríeu |
ells, elles, vostès | inferirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) inferit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) inferit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) inferit |
nosaltres | hauríem (haguérem) inferit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) inferit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) inferit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
inferir
Mode subjuntiu
Present
jo | infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.) |
---|---|
tu | infereixis, inferesques / inferisques (val.), inferesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.) |
nosaltres | inferim, inferiguem (bal.) |
vosaltres, vós | inferiu, inferigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | infereixin, inferesquen / inferisquen (val.), inferesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) inferit |
---|---|
tu | hagis (hages) inferit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) inferit |
nosaltres | hàgim (hàgem) inferit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) inferit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) inferit |
Imperfet
jo | inferís, inferira (val.) |
---|---|
tu | inferissis, inferires (val.), inferisses |
ell, ella, vostè | inferís, inferira (val.) |
nosaltres | inferíssim, inferírem (val.), inferíssem |
vosaltres, vós | inferíssiu, inferíreu (val.), inferísseu |
ells, elles, vostès | inferissin, inferiren (val.), inferissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) inferit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) inferit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) inferit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) inferit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) inferit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) inferit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
inferir
Mode imperatiu
Present
tu | infereix, inferix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.) |
nosaltres | inferim, inferiguem (bal.) |
vosaltres, vós | inferiu |
ells, elles, vostès | infereixin, inferesquen / inferisquen (val.), inferesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
inferir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | inferir |
---|---|
Infinitiu compost | haver inferit |
Gerundi | inferint |
Gerundi compost | havent inferit |
Participi | inferit, inferida, inferits, inferides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
inferir
- Treure conseqüència o deduir una cosa d'altra.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.