Conjugació en català del verb «intrigar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

intrigar

Mode indicatiu

Present
jo intrigo (cent.), intrigue (val.), intric (bal.)
tu intrigues
ell, ella, vostè intriga
nosaltres intriguem, intrigam (bal.)
vosaltres, vós intrigueu, intrigau (bal.)
ells, elles, vostès intriguen
Perfet
jo he intrigat
tu has intrigat
ell, ella, vostè ha intrigat
nosaltres hem intrigat
vosaltres, vós heu intrigat
ells, elles, vostès han intrigat
Imperfet
jo intrigava
tu intrigaves
ell, ella, vostè intrigava
nosaltres intrigàvem
vosaltres, vós intrigàveu
ells, elles, vostès intrigaven
Plusquamperfet
jo havia intrigat
tu havies intrigat
ell, ella, vostè havia intrigat
nosaltres havíem intrigat
vosaltres, vós havíeu intrigat
ells, elles, vostès havien intrigat
Passat simple
jo intriguí
tu intrigares
ell, ella, vostè intrigà
nosaltres intrigàrem
vosaltres, vós intrigàreu
ells, elles, vostès intrigaren
Passat perifràstic
jo vaig intrigar
tu vas (vares) intrigar
ell, ella, vostè va intrigar
nosaltres vam (vàrem) intrigar
vosaltres, vós vau (vàreu) intrigar
ells, elles, vostès van (varen) intrigar
Passat anterior
jo haguí intrigat
tu hagueres intrigat
ell, ella, vostè hagué intrigat
nosaltres haguérem intrigat
vosaltres, vós haguéreu intrigat
ells, elles, vostès hagueren intrigat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver intrigat
tu vas haver intrigat
ell, ella, vostè va haver intrigat
nosaltres vam haver intrigat
vosaltres, vós vau haver intrigat
ells, elles, vostès van haver intrigat
Futur
jo intrigaré
tu intrigaràs
ell, ella, vostè intrigarà
nosaltres intrigarem
vosaltres, vós intrigareu
ells, elles, vostès intrigaran
Futur perfet
jo hauré intrigat
tu hauràs intrigat
ell, ella, vostè haurà intrigat
nosaltres haurem intrigat
vosaltres, vós haureu intrigat
ells, elles, vostès hauran intrigat
Condicional
jo intrigaria
tu intrigaries
ell, ella, vostè intrigaria
nosaltres intrigaríem
vosaltres, vós intrigaríeu
ells, elles, vostès intrigarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) intrigat
tu hauries (hagueres) intrigat
ell, ella, vostè hauria (haguera) intrigat
nosaltres hauríem (haguérem) intrigat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) intrigat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) intrigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intrigar

Mode subjuntiu

Present
jo intrigui, intrigue (val.)
tu intriguis, intrigues (val.)
ell, ella, vostè intrigui, intrigue (val.)
nosaltres intriguem
vosaltres, vós intrigueu
ells, elles, vostès intriguin, intriguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) intrigat
tu hagis (hages) intrigat
ell, ella, vostè hagi (haja) intrigat
nosaltres hàgim (hàgem) intrigat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) intrigat
ells, elles, vostès hagin (hagen) intrigat
Imperfet
jo intrigués, intrigara (val.), intrigàs (val., bal.)
tu intriguessis, intrigares (val.), intrigassis (bal.), intriguesses, intrigasses (val., bal.)
ell, ella, vostè intrigués, intrigara (val.), intrigàs (val., bal.)
nosaltres intriguéssim, intrigàrem (val.), intrigàssim (bal.), intriguéssem, intrigàssem (val., bal.)
vosaltres, vós intriguéssiu, intrigàreu (val.), intrigàssiu (bal.), intriguésseu, intrigàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès intriguessin, intrigaren (val.), intrigassin (bal.), intriguessen, intrigassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) intrigat
tu haguessis (hagueres) intrigat
ell, ella, vostè hagués (haguera) intrigat
nosaltres haguéssim (haguérem) intrigat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) intrigat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) intrigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intrigar

Mode imperatiu

Present
tu intriga
ell, ella, vostè intrigui, intrigue (val.)
nosaltres intriguem
vosaltres, vós intrigueu, intrigau (bal.)
ells, elles, vostès intriguin, intriguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intrigar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu intrigar
Infinitiu compost haver intrigat
Gerundi intrigant
Gerundi compost havent intrigat
Participi intrigat, intrigada, intrigats, intrigades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intrigar

  1. Procedir, obrar amb intriga.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.