Conjugació en català del verb «invocar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

invocar

Mode indicatiu

Present
jo invoco (cent.), invoque (val.), invoc (bal.)
tu invoques
ell, ella, vostè invoca
nosaltres invoquem, invocam (bal.)
vosaltres, vós invoqueu, invocau (bal.)
ells, elles, vostès invoquen
Perfet
jo he invocat
tu has invocat
ell, ella, vostè ha invocat
nosaltres hem invocat
vosaltres, vós heu invocat
ells, elles, vostès han invocat
Imperfet
jo invocava
tu invocaves
ell, ella, vostè invocava
nosaltres invocàvem
vosaltres, vós invocàveu
ells, elles, vostès invocaven
Plusquamperfet
jo havia invocat
tu havies invocat
ell, ella, vostè havia invocat
nosaltres havíem invocat
vosaltres, vós havíeu invocat
ells, elles, vostès havien invocat
Passat simple
jo invoquí
tu invocares
ell, ella, vostè invocà
nosaltres invocàrem
vosaltres, vós invocàreu
ells, elles, vostès invocaren
Passat perifràstic
jo vaig invocar
tu vas (vares) invocar
ell, ella, vostè va invocar
nosaltres vam (vàrem) invocar
vosaltres, vós vau (vàreu) invocar
ells, elles, vostès van (varen) invocar
Passat anterior
jo haguí invocat
tu hagueres invocat
ell, ella, vostè hagué invocat
nosaltres haguérem invocat
vosaltres, vós haguéreu invocat
ells, elles, vostès hagueren invocat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver invocat
tu vas haver invocat
ell, ella, vostè va haver invocat
nosaltres vam haver invocat
vosaltres, vós vau haver invocat
ells, elles, vostès van haver invocat
Futur
jo invocaré
tu invocaràs
ell, ella, vostè invocarà
nosaltres invocarem
vosaltres, vós invocareu
ells, elles, vostès invocaran
Futur perfet
jo hauré invocat
tu hauràs invocat
ell, ella, vostè haurà invocat
nosaltres haurem invocat
vosaltres, vós haureu invocat
ells, elles, vostès hauran invocat
Condicional
jo invocaria
tu invocaries
ell, ella, vostè invocaria
nosaltres invocaríem
vosaltres, vós invocaríeu
ells, elles, vostès invocarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) invocat
tu hauries (hagueres) invocat
ell, ella, vostè hauria (haguera) invocat
nosaltres hauríem (haguérem) invocat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) invocat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) invocat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

invocar

Mode subjuntiu

Present
jo invoqui, invoque (val.)
tu invoquis, invoques (val.)
ell, ella, vostè invoqui, invoque (val.)
nosaltres invoquem
vosaltres, vós invoqueu
ells, elles, vostès invoquin, invoquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) invocat
tu hagis (hages) invocat
ell, ella, vostè hagi (haja) invocat
nosaltres hàgim (hàgem) invocat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) invocat
ells, elles, vostès hagin (hagen) invocat
Imperfet
jo invoqués, invocara (val.), invocàs (val., bal.)
tu invoquessis, invocares (val.), invocassis (bal.), invoquesses, invocasses (val., bal.)
ell, ella, vostè invoqués, invocara (val.), invocàs (val., bal.)
nosaltres invoquéssim, invocàrem (val.), invocàssim (bal.), invoquéssem, invocàssem (val., bal.)
vosaltres, vós invoquéssiu, invocàreu (val.), invocàssiu (bal.), invoquésseu, invocàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès invoquessin, invocaren (val.), invocassin (bal.), invoquessen, invocassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) invocat
tu haguessis (hagueres) invocat
ell, ella, vostè hagués (haguera) invocat
nosaltres haguéssim (haguérem) invocat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) invocat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) invocat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

invocar

Mode imperatiu

Present
tu invoca
ell, ella, vostè invoqui, invoque (val.)
nosaltres invoquem
vosaltres, vós invoqueu, invocau (bal.)
ells, elles, vostès invoquin, invoquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

invocar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu invocar
Infinitiu compost haver invocat
Gerundi invocant
Gerundi compost havent invocat
Participi invocat, invocada, invocats, invocades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

invocar

  1. Implorar, demanar auxili o socors.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.