monologar
Mode indicatiu
Present
jo | monologo (cent.), monologue (val.), monolog (bal.) |
---|---|
tu | monologues |
ell, ella, vostè | monologa |
nosaltres | monologuem, monologam (bal.) |
vosaltres, vós | monologueu, monologau (bal.) |
ells, elles, vostès | monologuen |
Perfet
jo | he monologat |
---|---|
tu | has monologat |
ell, ella, vostè | ha monologat |
nosaltres | hem monologat |
vosaltres, vós | heu monologat |
ells, elles, vostès | han monologat |
Imperfet
jo | monologava |
---|---|
tu | monologaves |
ell, ella, vostè | monologava |
nosaltres | monologàvem |
vosaltres, vós | monologàveu |
ells, elles, vostès | monologaven |
Plusquamperfet
jo | havia monologat |
---|---|
tu | havies monologat |
ell, ella, vostè | havia monologat |
nosaltres | havíem monologat |
vosaltres, vós | havíeu monologat |
ells, elles, vostès | havien monologat |
Passat simple
jo | monologuí |
---|---|
tu | monologares |
ell, ella, vostè | monologà |
nosaltres | monologàrem |
vosaltres, vós | monologàreu |
ells, elles, vostès | monologaren |
Passat perifràstic
jo | vaig monologar |
---|---|
tu | vas (vares) monologar |
ell, ella, vostè | va monologar |
nosaltres | vam (vàrem) monologar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) monologar |
ells, elles, vostès | van (varen) monologar |
Passat anterior
jo | haguí monologat |
---|---|
tu | hagueres monologat |
ell, ella, vostè | hagué monologat |
nosaltres | haguérem monologat |
vosaltres, vós | haguéreu monologat |
ells, elles, vostès | hagueren monologat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver monologat |
---|---|
tu | vas haver monologat |
ell, ella, vostè | va haver monologat |
nosaltres | vam haver monologat |
vosaltres, vós | vau haver monologat |
ells, elles, vostès | van haver monologat |
Futur
jo | monologaré |
---|---|
tu | monologaràs |
ell, ella, vostè | monologarà |
nosaltres | monologarem |
vosaltres, vós | monologareu |
ells, elles, vostès | monologaran |
Futur perfet
jo | hauré monologat |
---|---|
tu | hauràs monologat |
ell, ella, vostè | haurà monologat |
nosaltres | haurem monologat |
vosaltres, vós | haureu monologat |
ells, elles, vostès | hauran monologat |
Condicional
jo | monologaria |
---|---|
tu | monologaries |
ell, ella, vostè | monologaria |
nosaltres | monologaríem |
vosaltres, vós | monologaríeu |
ells, elles, vostès | monologarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) monologat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) monologat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) monologat |
nosaltres | hauríem (haguérem) monologat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) monologat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) monologat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
monologar
Mode subjuntiu
Present
jo | monologui, monologue (val.) |
---|---|
tu | monologuis, monologues (val.) |
ell, ella, vostè | monologui, monologue (val.) |
nosaltres | monologuem |
vosaltres, vós | monologueu |
ells, elles, vostès | monologuin, monologuen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) monologat |
---|---|
tu | hagis (hages) monologat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) monologat |
nosaltres | hàgim (hàgem) monologat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) monologat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) monologat |
Imperfet
jo | monologués, monologara (val.), monologàs (val., bal.) |
---|---|
tu | monologuessis, monologares (val.), monologassis (bal.), monologuesses, monologasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | monologués, monologara (val.), monologàs (val., bal.) |
nosaltres | monologuéssim, monologàrem (val.), monologàssim (bal.), monologuéssem, monologàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | monologuéssiu, monologàreu (val.), monologàssiu (bal.), monologuésseu, monologàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | monologuessin, monologaren (val.), monologassin (bal.), monologuessen, monologassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) monologat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) monologat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) monologat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) monologat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) monologat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) monologat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
monologar
Mode imperatiu
Present
tu | monologa |
---|---|
ell, ella, vostè | monologui, monologue (val.) |
nosaltres | monologuem |
vosaltres, vós | monologueu, monologau (bal.) |
ells, elles, vostès | monologuin, monologuen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
monologar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | monologar |
---|---|
Infinitiu compost | haver monologat |
Gerundi | monologant |
Gerundi compost | havent monologat |
Participi | monologat, monologada, monologats, monologades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
monologar
- Parlar amb si mateix.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.