ortigar
Mode indicatiu
Present
jo | ortigo (cent.), ortigue (val.), ortic (bal.) |
---|---|
tu | ortigues |
ell, ella, vostè | ortiga |
nosaltres | ortiguem, ortigam (bal.) |
vosaltres, vós | ortigueu, ortigau (bal.) |
ells, elles, vostès | ortiguen |
Perfet
jo | he ortigat |
---|---|
tu | has ortigat |
ell, ella, vostè | ha ortigat |
nosaltres | hem ortigat |
vosaltres, vós | heu ortigat |
ells, elles, vostès | han ortigat |
Imperfet
jo | ortigava |
---|---|
tu | ortigaves |
ell, ella, vostè | ortigava |
nosaltres | ortigàvem |
vosaltres, vós | ortigàveu |
ells, elles, vostès | ortigaven |
Plusquamperfet
jo | havia ortigat |
---|---|
tu | havies ortigat |
ell, ella, vostè | havia ortigat |
nosaltres | havíem ortigat |
vosaltres, vós | havíeu ortigat |
ells, elles, vostès | havien ortigat |
Passat simple
jo | ortiguí |
---|---|
tu | ortigares |
ell, ella, vostè | ortigà |
nosaltres | ortigàrem |
vosaltres, vós | ortigàreu |
ells, elles, vostès | ortigaren |
Passat perifràstic
jo | vaig ortigar |
---|---|
tu | vas (vares) ortigar |
ell, ella, vostè | va ortigar |
nosaltres | vam (vàrem) ortigar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) ortigar |
ells, elles, vostès | van (varen) ortigar |
Passat anterior
jo | haguí ortigat |
---|---|
tu | hagueres ortigat |
ell, ella, vostè | hagué ortigat |
nosaltres | haguérem ortigat |
vosaltres, vós | haguéreu ortigat |
ells, elles, vostès | hagueren ortigat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver ortigat |
---|---|
tu | vas haver ortigat |
ell, ella, vostè | va haver ortigat |
nosaltres | vam haver ortigat |
vosaltres, vós | vau haver ortigat |
ells, elles, vostès | van haver ortigat |
Futur
jo | ortigaré |
---|---|
tu | ortigaràs |
ell, ella, vostè | ortigarà |
nosaltres | ortigarem |
vosaltres, vós | ortigareu |
ells, elles, vostès | ortigaran |
Futur perfet
jo | hauré ortigat |
---|---|
tu | hauràs ortigat |
ell, ella, vostè | haurà ortigat |
nosaltres | haurem ortigat |
vosaltres, vós | haureu ortigat |
ells, elles, vostès | hauran ortigat |
Condicional
jo | ortigaria |
---|---|
tu | ortigaries |
ell, ella, vostè | ortigaria |
nosaltres | ortigaríem |
vosaltres, vós | ortigaríeu |
ells, elles, vostès | ortigarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) ortigat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) ortigat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) ortigat |
nosaltres | hauríem (haguérem) ortigat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) ortigat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) ortigat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ortigar
Mode subjuntiu
Present
jo | ortigui, ortigue (val.) |
---|---|
tu | ortiguis, ortigues (val.) |
ell, ella, vostè | ortigui, ortigue (val.) |
nosaltres | ortiguem |
vosaltres, vós | ortigueu |
ells, elles, vostès | ortiguin, ortiguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) ortigat |
---|---|
tu | hagis (hages) ortigat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) ortigat |
nosaltres | hàgim (hàgem) ortigat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) ortigat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) ortigat |
Imperfet
jo | ortigués, ortigara (val.), ortigàs (val., bal.) |
---|---|
tu | ortiguessis, ortigares (val.), ortigassis (bal.), ortiguesses, ortigasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | ortigués, ortigara (val.), ortigàs (val., bal.) |
nosaltres | ortiguéssim, ortigàrem (val.), ortigàssim (bal.), ortiguéssem, ortigàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | ortiguéssiu, ortigàreu (val.), ortigàssiu (bal.), ortiguésseu, ortigàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | ortiguessin, ortigaren (val.), ortigassin (bal.), ortiguessen, ortigassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) ortigat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) ortigat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) ortigat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) ortigat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) ortigat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) ortigat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ortigar
Mode imperatiu
Present
tu | ortiga |
---|---|
ell, ella, vostè | ortigui, ortigue (val.) |
nosaltres | ortiguem |
vosaltres, vós | ortigueu, ortigau (bal.) |
ells, elles, vostès | ortiguin, ortiguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ortigar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | ortigar |
---|---|
Infinitiu compost | haver ortigat |
Gerundi | ortigant |
Gerundi compost | havent ortigat |
Participi | ortigat, ortigada, ortigats, ortigades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ortigar
- Punxar amb ortigues.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.