ostentar
Mode indicatiu
Present
jo | ostento (cent.), ostente (val.), ostent (bal.) |
---|---|
tu | ostentes |
ell, ella, vostè | ostenta |
nosaltres | ostentem, ostentam (bal.) |
vosaltres, vós | ostenteu, ostentau (bal.) |
ells, elles, vostès | ostenten |
Perfet
jo | he ostentat |
---|---|
tu | has ostentat |
ell, ella, vostè | ha ostentat |
nosaltres | hem ostentat |
vosaltres, vós | heu ostentat |
ells, elles, vostès | han ostentat |
Imperfet
jo | ostentava |
---|---|
tu | ostentaves |
ell, ella, vostè | ostentava |
nosaltres | ostentàvem |
vosaltres, vós | ostentàveu |
ells, elles, vostès | ostentaven |
Plusquamperfet
jo | havia ostentat |
---|---|
tu | havies ostentat |
ell, ella, vostè | havia ostentat |
nosaltres | havíem ostentat |
vosaltres, vós | havíeu ostentat |
ells, elles, vostès | havien ostentat |
Passat simple
jo | ostentí |
---|---|
tu | ostentares |
ell, ella, vostè | ostentà |
nosaltres | ostentàrem |
vosaltres, vós | ostentàreu |
ells, elles, vostès | ostentaren |
Passat perifràstic
jo | vaig ostentar |
---|---|
tu | vas (vares) ostentar |
ell, ella, vostè | va ostentar |
nosaltres | vam (vàrem) ostentar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) ostentar |
ells, elles, vostès | van (varen) ostentar |
Passat anterior
jo | haguí ostentat |
---|---|
tu | hagueres ostentat |
ell, ella, vostè | hagué ostentat |
nosaltres | haguérem ostentat |
vosaltres, vós | haguéreu ostentat |
ells, elles, vostès | hagueren ostentat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver ostentat |
---|---|
tu | vas haver ostentat |
ell, ella, vostè | va haver ostentat |
nosaltres | vam haver ostentat |
vosaltres, vós | vau haver ostentat |
ells, elles, vostès | van haver ostentat |
Futur
jo | ostentaré |
---|---|
tu | ostentaràs |
ell, ella, vostè | ostentarà |
nosaltres | ostentarem |
vosaltres, vós | ostentareu |
ells, elles, vostès | ostentaran |
Futur perfet
jo | hauré ostentat |
---|---|
tu | hauràs ostentat |
ell, ella, vostè | haurà ostentat |
nosaltres | haurem ostentat |
vosaltres, vós | haureu ostentat |
ells, elles, vostès | hauran ostentat |
Condicional
jo | ostentaria |
---|---|
tu | ostentaries |
ell, ella, vostè | ostentaria |
nosaltres | ostentaríem |
vosaltres, vós | ostentaríeu |
ells, elles, vostès | ostentarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) ostentat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) ostentat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) ostentat |
nosaltres | hauríem (haguérem) ostentat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) ostentat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) ostentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ostentar
Mode subjuntiu
Present
jo | ostenti, ostente (val.) |
---|---|
tu | ostentis, ostentes (val.) |
ell, ella, vostè | ostenti, ostente (val.) |
nosaltres | ostentem |
vosaltres, vós | ostenteu |
ells, elles, vostès | ostentin, ostenten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) ostentat |
---|---|
tu | hagis (hages) ostentat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) ostentat |
nosaltres | hàgim (hàgem) ostentat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) ostentat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) ostentat |
Imperfet
jo | ostentés, ostentara (val.), ostentàs (val., bal.) |
---|---|
tu | ostentessis, ostentares (val.), ostentassis (bal.), ostentesses, ostentasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | ostentés, ostentara (val.), ostentàs (val., bal.) |
nosaltres | ostentéssim, ostentàrem (val.), ostentàssim (bal.), ostentéssem, ostentàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | ostentéssiu, ostentàreu (val.), ostentàssiu (bal.), ostentésseu, ostentàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | ostentessin, ostentaren (val.), ostentassin (bal.), ostentessen, ostentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) ostentat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) ostentat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) ostentat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) ostentat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) ostentat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) ostentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ostentar
Mode imperatiu
Present
tu | ostenta |
---|---|
ell, ella, vostè | ostenti, ostente (val.) |
nosaltres | ostentem |
vosaltres, vós | ostenteu, ostentau (bal.) |
ells, elles, vostès | ostentin, ostenten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ostentar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | ostentar |
---|---|
Infinitiu compost | haver ostentat |
Gerundi | ostentant |
Gerundi compost | havent ostentat |
Participi | ostentat, ostentada, ostentats, ostentades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ostentar
- Mostrar quelcom com a acte de vanitat o afectació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.