Conjugació en català del verb «pressentir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

pressentir

Mode indicatiu

Present
jo pressento (cent.), pressent (val., bal.)
tu pressents
ell, ella, vostè pressent
nosaltres pressentim
vosaltres, vós pressentiu
ells, elles, vostès pressenten
Perfet
jo he pressentit
tu has pressentit
ell, ella, vostè ha pressentit
nosaltres hem pressentit
vosaltres, vós heu pressentit
ells, elles, vostès han pressentit
Imperfet
jo pressentia
tu pressenties
ell, ella, vostè pressentia
nosaltres pressentíem
vosaltres, vós pressentíeu
ells, elles, vostès pressentien
Plusquamperfet
jo havia pressentit
tu havies pressentit
ell, ella, vostè havia pressentit
nosaltres havíem pressentit
vosaltres, vós havíeu pressentit
ells, elles, vostès havien pressentit
Passat simple
jo pressentí
tu pressentires
ell, ella, vostè pressentí
nosaltres pressentírem
vosaltres, vós pressentíreu
ells, elles, vostès pressentiren
Passat perifràstic
jo vaig pressentir
tu vas (vares) pressentir
ell, ella, vostè va pressentir
nosaltres vam (vàrem) pressentir
vosaltres, vós vau (vàreu) pressentir
ells, elles, vostès van (varen) pressentir
Passat anterior
jo haguí pressentit
tu hagueres pressentit
ell, ella, vostè hagué pressentit
nosaltres haguérem pressentit
vosaltres, vós haguéreu pressentit
ells, elles, vostès hagueren pressentit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver pressentit
tu vas haver pressentit
ell, ella, vostè va haver pressentit
nosaltres vam haver pressentit
vosaltres, vós vau haver pressentit
ells, elles, vostès van haver pressentit
Futur
jo pressentiré
tu pressentiràs
ell, ella, vostè pressentirà
nosaltres pressentirem
vosaltres, vós pressentireu
ells, elles, vostès pressentiran
Futur perfet
jo hauré pressentit
tu hauràs pressentit
ell, ella, vostè haurà pressentit
nosaltres haurem pressentit
vosaltres, vós haureu pressentit
ells, elles, vostès hauran pressentit
Condicional
jo pressentiria
tu pressentiries
ell, ella, vostè pressentiria
nosaltres pressentiríem
vosaltres, vós pressentiríeu
ells, elles, vostès pressentirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) pressentit
tu hauries (hagueres) pressentit
ell, ella, vostè hauria (haguera) pressentit
nosaltres hauríem (haguérem) pressentit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) pressentit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) pressentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

pressentir

Mode subjuntiu

Present
jo pressenti, pressenta (val.)
tu pressentis, pressentes (val.)
ell, ella, vostè pressenti, pressenta (val.)
nosaltres pressentim, pressentiguem (bal.)
vosaltres, vós pressentiu, pressentigueu (bal.)
ells, elles, vostès pressentin, pressenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) pressentit
tu hagis (hages) pressentit
ell, ella, vostè hagi (haja) pressentit
nosaltres hàgim (hàgem) pressentit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) pressentit
ells, elles, vostès hagin (hagen) pressentit
Imperfet
jo pressentís, pressentira (val.)
tu pressentissis, pressentires (val.), pressentisses
ell, ella, vostè pressentís, pressentira (val.)
nosaltres pressentíssim, pressentírem (val.), pressentíssem
vosaltres, vós pressentíssiu, pressentíreu (val.), pressentísseu
ells, elles, vostès pressentissin, pressentiren (val.), pressentissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) pressentit
tu haguessis (hagueres) pressentit
ell, ella, vostè hagués (haguera) pressentit
nosaltres haguéssim (haguérem) pressentit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) pressentit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) pressentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

pressentir

Mode imperatiu

Present
tu pressent
ell, ella, vostè pressenti, pressenta (val.)
nosaltres pressentim, pressentiguem (bal.)
vosaltres, vós pressentiu
ells, elles, vostès pressentin, pressenten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

pressentir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu pressentir
Infinitiu compost haver pressentit
Gerundi pressentint
Gerundi compost havent pressentit
Participi pressentit, pressentida, pressentits, pressentides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

pressentir

  1. Tenir, una persona, la sensació que ha de passar una cosa sense tenir proves reals que ho confirmin.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.