propugnar
Mode indicatiu
Present
jo | propugno (cent.), propugne (val.), propugn (bal.) |
---|---|
tu | propugnes |
ell, ella, vostè | propugna |
nosaltres | propugnem, propugnam (bal.) |
vosaltres, vós | propugneu, propugnau (bal.) |
ells, elles, vostès | propugnen |
Perfet
jo | he propugnat |
---|---|
tu | has propugnat |
ell, ella, vostè | ha propugnat |
nosaltres | hem propugnat |
vosaltres, vós | heu propugnat |
ells, elles, vostès | han propugnat |
Imperfet
jo | propugnava |
---|---|
tu | propugnaves |
ell, ella, vostè | propugnava |
nosaltres | propugnàvem |
vosaltres, vós | propugnàveu |
ells, elles, vostès | propugnaven |
Plusquamperfet
jo | havia propugnat |
---|---|
tu | havies propugnat |
ell, ella, vostè | havia propugnat |
nosaltres | havíem propugnat |
vosaltres, vós | havíeu propugnat |
ells, elles, vostès | havien propugnat |
Passat simple
jo | propugní |
---|---|
tu | propugnares |
ell, ella, vostè | propugnà |
nosaltres | propugnàrem |
vosaltres, vós | propugnàreu |
ells, elles, vostès | propugnaren |
Passat perifràstic
jo | vaig propugnar |
---|---|
tu | vas (vares) propugnar |
ell, ella, vostè | va propugnar |
nosaltres | vam (vàrem) propugnar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) propugnar |
ells, elles, vostès | van (varen) propugnar |
Passat anterior
jo | haguí propugnat |
---|---|
tu | hagueres propugnat |
ell, ella, vostè | hagué propugnat |
nosaltres | haguérem propugnat |
vosaltres, vós | haguéreu propugnat |
ells, elles, vostès | hagueren propugnat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver propugnat |
---|---|
tu | vas haver propugnat |
ell, ella, vostè | va haver propugnat |
nosaltres | vam haver propugnat |
vosaltres, vós | vau haver propugnat |
ells, elles, vostès | van haver propugnat |
Futur
jo | propugnaré |
---|---|
tu | propugnaràs |
ell, ella, vostè | propugnarà |
nosaltres | propugnarem |
vosaltres, vós | propugnareu |
ells, elles, vostès | propugnaran |
Futur perfet
jo | hauré propugnat |
---|---|
tu | hauràs propugnat |
ell, ella, vostè | haurà propugnat |
nosaltres | haurem propugnat |
vosaltres, vós | haureu propugnat |
ells, elles, vostès | hauran propugnat |
Condicional
jo | propugnaria |
---|---|
tu | propugnaries |
ell, ella, vostè | propugnaria |
nosaltres | propugnaríem |
vosaltres, vós | propugnaríeu |
ells, elles, vostès | propugnarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) propugnat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) propugnat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) propugnat |
nosaltres | hauríem (haguérem) propugnat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) propugnat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) propugnat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
propugnar
Mode subjuntiu
Present
jo | propugni, propugne (val.) |
---|---|
tu | propugnis, propugnes (val.) |
ell, ella, vostè | propugni, propugne (val.) |
nosaltres | propugnem |
vosaltres, vós | propugneu |
ells, elles, vostès | propugnin, propugnen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) propugnat |
---|---|
tu | hagis (hages) propugnat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) propugnat |
nosaltres | hàgim (hàgem) propugnat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) propugnat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) propugnat |
Imperfet
jo | propugnés, propugnara (val.), propugnàs (val., bal.) |
---|---|
tu | propugnessis, propugnares (val.), propugnassis (bal.), propugnesses, propugnasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | propugnés, propugnara (val.), propugnàs (val., bal.) |
nosaltres | propugnéssim, propugnàrem (val.), propugnàssim (bal.), propugnéssem, propugnàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | propugnéssiu, propugnàreu (val.), propugnàssiu (bal.), propugnésseu, propugnàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | propugnessin, propugnaren (val.), propugnassin (bal.), propugnessen, propugnassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) propugnat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) propugnat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) propugnat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) propugnat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) propugnat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) propugnat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
propugnar
Mode imperatiu
Present
tu | propugna |
---|---|
ell, ella, vostè | propugni, propugne (val.) |
nosaltres | propugnem |
vosaltres, vós | propugneu, propugnau (bal.) |
ells, elles, vostès | propugnin, propugnen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
propugnar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | propugnar |
---|---|
Infinitiu compost | haver propugnat |
Gerundi | propugnant |
Gerundi compost | havent propugnat |
Participi | propugnat, propugnada, propugnats, propugnades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
propugnar
- Lluitar físicament o mitjançant raons per tal d'aconseguir una cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.