sostreure
Mode indicatiu
Present
jo | sostrac / sostrec |
---|---|
tu | sostraus / sostreus |
ell, ella, vostè | sostrau / sostreu |
nosaltres | sostraiem, sostraem (val.), sostreim (bal.) |
vosaltres, vós | sostraieu, sostraeu (val.), sostreis (bal.) |
ells, elles, vostès | sostrauen / sostreuen |
Perfet
jo | he sostret |
---|---|
tu | has sostret |
ell, ella, vostè | ha sostret |
nosaltres | hem sostret |
vosaltres, vós | heu sostret |
ells, elles, vostès | han sostret |
Imperfet
jo | sostreia |
---|---|
tu | sostreies |
ell, ella, vostè | sostreia |
nosaltres | sostrèiem / sostréiem |
vosaltres, vós | sostrèieu / sostréieu |
ells, elles, vostès | sostreien |
Plusquamperfet
jo | havia sostret |
---|---|
tu | havies sostret |
ell, ella, vostè | havia sostret |
nosaltres | havíem sostret |
vosaltres, vós | havíeu sostret |
ells, elles, vostès | havien sostret |
Passat simple
jo | sostraguí |
---|---|
tu | sostragueres |
ell, ella, vostè | sostragué |
nosaltres | sostraguérem |
vosaltres, vós | sostraguéreu |
ells, elles, vostès | sostragueren |
Passat perifràstic
jo | vaig sostraure / sostreure |
---|---|
tu | vas (vares) sostraure / sostreure |
ell, ella, vostè | va sostraure / sostreure |
nosaltres | vam (vàrem) sostraure / sostreure |
vosaltres, vós | vau (vàreu) sostraure / sostreure |
ells, elles, vostès | van (varen) sostraure / sostreure |
Passat anterior
jo | haguí sostret |
---|---|
tu | hagueres sostret |
ell, ella, vostè | hagué sostret |
nosaltres | haguérem sostret |
vosaltres, vós | haguéreu sostret |
ells, elles, vostès | hagueren sostret |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver sostret |
---|---|
tu | vas haver sostret |
ell, ella, vostè | va haver sostret |
nosaltres | vam haver sostret |
vosaltres, vós | vau haver sostret |
ells, elles, vostès | van haver sostret |
Futur
jo | sostrauré |
---|---|
tu | sostrauràs |
ell, ella, vostè | sostraurà |
nosaltres | sostraurem |
vosaltres, vós | sostraureu |
ells, elles, vostès | sostrauran |
Futur perfet
jo | hauré sostret |
---|---|
tu | hauràs sostret |
ell, ella, vostè | haurà sostret |
nosaltres | haurem sostret |
vosaltres, vós | haureu sostret |
ells, elles, vostès | hauran sostret |
Condicional
jo | sostrauria |
---|---|
tu | sostrauries |
ell, ella, vostè | sostrauria |
nosaltres | sostrauríem |
vosaltres, vós | sostrauríeu |
ells, elles, vostès | sostraurien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) sostret |
---|---|
tu | hauries (hagueres) sostret |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) sostret |
nosaltres | hauríem (haguérem) sostret |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) sostret |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) sostret |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sostreure
Mode subjuntiu
Present
jo | sostragui / sostregui, sostraga / sostrega (val.) |
---|---|
tu | sostraguis / sostreguis, sostragues / sostregues (val.) |
ell, ella, vostè | sostragui / sostregui, sostraga / sostrega (val.) |
nosaltres | sostraguem |
vosaltres, vós | sostragueu |
ells, elles, vostès | sostraguin / sostreguin, sostraguen / sostreguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) sostret |
---|---|
tu | hagis (hages) sostret |
ell, ella, vostè | hagi (haja) sostret |
nosaltres | hàgim (hàgem) sostret |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) sostret |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) sostret |
Imperfet
jo | sostragués, sostraguera (val.) |
---|---|
tu | sostraguessis, sostragueres (val.), sostraguesses |
ell, ella, vostè | sostragués, sostraguera (val.) |
nosaltres | sostraguéssim, sostraguérem (val.), sostraguéssem |
vosaltres, vós | sostraguéssiu, sostraguéreu (val.), sostraguésseu |
ells, elles, vostès | sostraguessin, sostragueren (val.), sostraguessen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) sostret |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) sostret |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) sostret |
nosaltres | haguéssim (haguérem) sostret |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) sostret |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) sostret |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sostreure
Mode imperatiu
Present
tu | sostrau / sostreu |
---|---|
ell, ella, vostè | sostragui / sostregui, sostraga / sostrega (val.) |
nosaltres | sostraguem |
vosaltres, vós | sostraieu, sostraeu (val.), sostreis (bal.) |
ells, elles, vostès | sostraguin / sostreguin, sostraguen / sostreguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sostreure
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | sostraure / sostreure |
---|---|
Infinitiu compost | haver sostret |
Gerundi | sostraient, sostraent (val.) |
Gerundi compost | havent sostret |
Participi | sostret, sostreta, sostrets, sostretes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sostreure
- Agafar el que és propietat d'un altre i sense el seu consentiment.
- Efectuar una sostracció.
- Perdre un privilegi.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.