urgir
Mode indicatiu
Present
| jo | urgeixo (cent.), urgesc (val., bal.), urgisc (val.) |
|---|---|
| tu | urgeixes, urgixes (val.) |
| ell, ella, vostè | urgeix, urgix (val.) |
| nosaltres | urgim |
| vosaltres, vós | urgiu |
| ells, elles, vostès | urgeixen, urgixen (val.) |
Perfet
| jo | he urgit |
|---|---|
| tu | has urgit |
| ell, ella, vostè | ha urgit |
| nosaltres | hem urgit |
| vosaltres, vós | heu urgit |
| ells, elles, vostès | han urgit |
Imperfet
| jo | urgia |
|---|---|
| tu | urgies |
| ell, ella, vostè | urgia |
| nosaltres | urgíem |
| vosaltres, vós | urgíeu |
| ells, elles, vostès | urgien |
Plusquamperfet
| jo | havia urgit |
|---|---|
| tu | havies urgit |
| ell, ella, vostè | havia urgit |
| nosaltres | havíem urgit |
| vosaltres, vós | havíeu urgit |
| ells, elles, vostès | havien urgit |
Passat simple
| jo | urgí |
|---|---|
| tu | urgires |
| ell, ella, vostè | urgí |
| nosaltres | urgírem |
| vosaltres, vós | urgíreu |
| ells, elles, vostès | urgiren |
Passat perifràstic
| jo | vaig urgir |
|---|---|
| tu | vas (vares) urgir |
| ell, ella, vostè | va urgir |
| nosaltres | vam (vàrem) urgir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) urgir |
| ells, elles, vostès | van (varen) urgir |
Passat anterior
| jo | haguí urgit |
|---|---|
| tu | hagueres urgit |
| ell, ella, vostè | hagué urgit |
| nosaltres | haguérem urgit |
| vosaltres, vós | haguéreu urgit |
| ells, elles, vostès | hagueren urgit |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver urgit |
|---|---|
| tu | vas haver urgit |
| ell, ella, vostè | va haver urgit |
| nosaltres | vam haver urgit |
| vosaltres, vós | vau haver urgit |
| ells, elles, vostès | van haver urgit |
Futur
| jo | urgiré |
|---|---|
| tu | urgiràs |
| ell, ella, vostè | urgirà |
| nosaltres | urgirem |
| vosaltres, vós | urgireu |
| ells, elles, vostès | urgiran |
Futur perfet
| jo | hauré urgit |
|---|---|
| tu | hauràs urgit |
| ell, ella, vostè | haurà urgit |
| nosaltres | haurem urgit |
| vosaltres, vós | haureu urgit |
| ells, elles, vostès | hauran urgit |
Condicional
| jo | urgiria |
|---|---|
| tu | urgiries |
| ell, ella, vostè | urgiria |
| nosaltres | urgiríem |
| vosaltres, vós | urgiríeu |
| ells, elles, vostès | urgirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) urgit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) urgit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) urgit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) urgit |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) urgit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) urgit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
urgir
Mode subjuntiu
Present
| jo | urgeixi, urgesca / urgisca (val.), urgesqui (bal.) |
|---|---|
| tu | urgeixis, urgesques / urgisques (val.), urgesquis (bal.) |
| ell, ella, vostè | urgeixi, urgesca / urgisca (val.), urgesqui (bal.) |
| nosaltres | urgim, urgiguem (bal.) |
| vosaltres, vós | urgiu, urgigueu (bal.) |
| ells, elles, vostès | urgeixin, urgesquen / urgisquen (val.), urgesquin (bal.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) urgit |
|---|---|
| tu | hagis (hages) urgit |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) urgit |
| nosaltres | hàgim (hàgem) urgit |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) urgit |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) urgit |
Imperfet
| jo | urgís, urgira (val.) |
|---|---|
| tu | urgissis, urgires (val.), urgisses |
| ell, ella, vostè | urgís, urgira (val.) |
| nosaltres | urgíssim, urgírem (val.), urgíssem |
| vosaltres, vós | urgíssiu, urgíreu (val.), urgísseu |
| ells, elles, vostès | urgissin, urgiren (val.), urgissen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) urgit |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) urgit |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) urgit |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) urgit |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) urgit |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) urgit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
urgir
Mode imperatiu
Present
| tu | urgeix, urgix (val.) |
|---|---|
| ell, ella, vostè | urgeixi, urgesca / urgisca (val.), urgesqui (bal.) |
| nosaltres | urgim, urgiguem (bal.) |
| vosaltres, vós | urgiu |
| ells, elles, vostès | urgeixin, urgesquen / urgisquen (val.), urgesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
urgir
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | urgir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver urgit |
| Gerundi | urgint |
| Gerundi compost | havent urgit |
| Participi | urgit, urgida, urgits, urgides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
urgir
- Una acció, ésser urgent.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.