vanagloriar-se
Mode indicatiu
Present
jo | vanaglorio (cent.), vanaglorie (val.), vanaglorii (bal.) |
---|---|
tu | vanaglories |
ell, ella, vostè | vanagloria |
nosaltres | vanagloriem, vanagloriam (bal.) |
vosaltres, vós | vanaglorieu, vanagloriau (bal.) |
ells, elles, vostès | vanaglorien |
Perfet
jo | he vanagloriat |
---|---|
tu | has vanagloriat |
ell, ella, vostè | ha vanagloriat |
nosaltres | hem vanagloriat |
vosaltres, vós | heu vanagloriat |
ells, elles, vostès | han vanagloriat |
Imperfet
jo | vanagloriava |
---|---|
tu | vanagloriaves |
ell, ella, vostè | vanagloriava |
nosaltres | vanagloriàvem |
vosaltres, vós | vanagloriàveu |
ells, elles, vostès | vanagloriaven |
Plusquamperfet
jo | havia vanagloriat |
---|---|
tu | havies vanagloriat |
ell, ella, vostè | havia vanagloriat |
nosaltres | havíem vanagloriat |
vosaltres, vós | havíeu vanagloriat |
ells, elles, vostès | havien vanagloriat |
Passat simple
jo | vanaglorií |
---|---|
tu | vanagloriares |
ell, ella, vostè | vanaglorià |
nosaltres | vanagloriàrem |
vosaltres, vós | vanagloriàreu |
ells, elles, vostès | vanagloriaren |
Passat perifràstic
jo | vaig vanagloriar |
---|---|
tu | vas (vares) vanagloriar |
ell, ella, vostè | va vanagloriar |
nosaltres | vam (vàrem) vanagloriar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) vanagloriar |
ells, elles, vostès | van (varen) vanagloriar |
Passat anterior
jo | haguí vanagloriat |
---|---|
tu | hagueres vanagloriat |
ell, ella, vostè | hagué vanagloriat |
nosaltres | haguérem vanagloriat |
vosaltres, vós | haguéreu vanagloriat |
ells, elles, vostès | hagueren vanagloriat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver vanagloriat |
---|---|
tu | vas haver vanagloriat |
ell, ella, vostè | va haver vanagloriat |
nosaltres | vam haver vanagloriat |
vosaltres, vós | vau haver vanagloriat |
ells, elles, vostès | van haver vanagloriat |
Futur
jo | vanagloriaré |
---|---|
tu | vanagloriaràs |
ell, ella, vostè | vanagloriarà |
nosaltres | vanagloriarem |
vosaltres, vós | vanagloriareu |
ells, elles, vostès | vanagloriaran |
Futur perfet
jo | hauré vanagloriat |
---|---|
tu | hauràs vanagloriat |
ell, ella, vostè | haurà vanagloriat |
nosaltres | haurem vanagloriat |
vosaltres, vós | haureu vanagloriat |
ells, elles, vostès | hauran vanagloriat |
Condicional
jo | vanagloriaria |
---|---|
tu | vanagloriaries |
ell, ella, vostè | vanagloriaria |
nosaltres | vanagloriaríem |
vosaltres, vós | vanagloriaríeu |
ells, elles, vostès | vanagloriarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) vanagloriat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) vanagloriat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) vanagloriat |
nosaltres | hauríem (haguérem) vanagloriat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) vanagloriat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) vanagloriat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vanagloriar-se
Mode subjuntiu
Present
jo | vanagloriï, vanaglorie (val.) |
---|---|
tu | vanagloriïs, vanaglories (val.) |
ell, ella, vostè | vanagloriï, vanaglorie (val.) |
nosaltres | vanagloriem |
vosaltres, vós | vanaglorieu |
ells, elles, vostès | vanagloriïn, vanaglorien (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) vanagloriat |
---|---|
tu | hagis (hages) vanagloriat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) vanagloriat |
nosaltres | hàgim (hàgem) vanagloriat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) vanagloriat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) vanagloriat |
Imperfet
jo | vanagloriés, vanagloriara (val.), vanagloriàs (val., bal.) |
---|---|
tu | vanagloriessis, vanagloriares (val.), vanagloriassis (bal.), vanagloriesses, vanagloriasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | vanagloriés, vanagloriara (val.), vanagloriàs (val., bal.) |
nosaltres | vanagloriéssim, vanagloriàrem (val.), vanagloriàssim (bal.), vanagloriéssem, vanagloriàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | vanagloriéssiu, vanagloriàreu (val.), vanagloriàssiu (bal.), vanagloriésseu, vanagloriàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | vanagloriessin, vanagloriaren (val.), vanagloriassin (bal.), vanagloriessen, vanagloriassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) vanagloriat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) vanagloriat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) vanagloriat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) vanagloriat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) vanagloriat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) vanagloriat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vanagloriar-se
Mode imperatiu
Present
tu | vanagloria |
---|---|
ell, ella, vostè | vanagloriï, vanaglorie (val.) |
nosaltres | vanagloriem |
vosaltres, vós | vanaglorieu, vanagloriau (bal.) |
ells, elles, vostès | vanagloriïn, vanaglorien (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vanagloriar-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | vanagloriar-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver vanagloriat |
Gerundi | vanagloriant |
Gerundi compost | havent vanagloriat |
Participi | vanagloriat, vanagloriada, vanagloriats, vanagloriades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vanagloriar-se
- Jactar-se del propi saber, presumir molt de les pròpies qualitats o accions.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.