vindicar
Mode indicatiu
Present
jo | vindico (cent.), vindique (val.), vindic (bal.) |
---|---|
tu | vindiques |
ell, ella, vostè | vindica |
nosaltres | vindiquem, vindicam (bal.) |
vosaltres, vós | vindiqueu, vindicau (bal.) |
ells, elles, vostès | vindiquen |
Perfet
jo | he vindicat |
---|---|
tu | has vindicat |
ell, ella, vostè | ha vindicat |
nosaltres | hem vindicat |
vosaltres, vós | heu vindicat |
ells, elles, vostès | han vindicat |
Imperfet
jo | vindicava |
---|---|
tu | vindicaves |
ell, ella, vostè | vindicava |
nosaltres | vindicàvem |
vosaltres, vós | vindicàveu |
ells, elles, vostès | vindicaven |
Plusquamperfet
jo | havia vindicat |
---|---|
tu | havies vindicat |
ell, ella, vostè | havia vindicat |
nosaltres | havíem vindicat |
vosaltres, vós | havíeu vindicat |
ells, elles, vostès | havien vindicat |
Passat simple
jo | vindiquí |
---|---|
tu | vindicares |
ell, ella, vostè | vindicà |
nosaltres | vindicàrem |
vosaltres, vós | vindicàreu |
ells, elles, vostès | vindicaren |
Passat perifràstic
jo | vaig vindicar |
---|---|
tu | vas (vares) vindicar |
ell, ella, vostè | va vindicar |
nosaltres | vam (vàrem) vindicar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) vindicar |
ells, elles, vostès | van (varen) vindicar |
Passat anterior
jo | haguí vindicat |
---|---|
tu | hagueres vindicat |
ell, ella, vostè | hagué vindicat |
nosaltres | haguérem vindicat |
vosaltres, vós | haguéreu vindicat |
ells, elles, vostès | hagueren vindicat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver vindicat |
---|---|
tu | vas haver vindicat |
ell, ella, vostè | va haver vindicat |
nosaltres | vam haver vindicat |
vosaltres, vós | vau haver vindicat |
ells, elles, vostès | van haver vindicat |
Futur
jo | vindicaré |
---|---|
tu | vindicaràs |
ell, ella, vostè | vindicarà |
nosaltres | vindicarem |
vosaltres, vós | vindicareu |
ells, elles, vostès | vindicaran |
Futur perfet
jo | hauré vindicat |
---|---|
tu | hauràs vindicat |
ell, ella, vostè | haurà vindicat |
nosaltres | haurem vindicat |
vosaltres, vós | haureu vindicat |
ells, elles, vostès | hauran vindicat |
Condicional
jo | vindicaria |
---|---|
tu | vindicaries |
ell, ella, vostè | vindicaria |
nosaltres | vindicaríem |
vosaltres, vós | vindicaríeu |
ells, elles, vostès | vindicarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) vindicat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) vindicat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) vindicat |
nosaltres | hauríem (haguérem) vindicat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) vindicat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) vindicat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vindicar
Mode subjuntiu
Present
jo | vindiqui, vindique (val.) |
---|---|
tu | vindiquis, vindiques (val.) |
ell, ella, vostè | vindiqui, vindique (val.) |
nosaltres | vindiquem |
vosaltres, vós | vindiqueu |
ells, elles, vostès | vindiquin, vindiquen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) vindicat |
---|---|
tu | hagis (hages) vindicat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) vindicat |
nosaltres | hàgim (hàgem) vindicat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) vindicat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) vindicat |
Imperfet
jo | vindiqués, vindicara (val.), vindicàs (val., bal.) |
---|---|
tu | vindiquessis, vindicares (val.), vindicassis (bal.), vindiquesses, vindicasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | vindiqués, vindicara (val.), vindicàs (val., bal.) |
nosaltres | vindiquéssim, vindicàrem (val.), vindicàssim (bal.), vindiquéssem, vindicàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | vindiquéssiu, vindicàreu (val.), vindicàssiu (bal.), vindiquésseu, vindicàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | vindiquessin, vindicaren (val.), vindicassin (bal.), vindiquessen, vindicassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) vindicat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) vindicat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) vindicat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) vindicat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) vindicat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) vindicat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vindicar
Mode imperatiu
Present
tu | vindica |
---|---|
ell, ella, vostè | vindiqui, vindique (val.) |
nosaltres | vindiquem |
vosaltres, vós | vindiqueu, vindicau (bal.) |
ells, elles, vostès | vindiquin, vindiquen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vindicar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | vindicar |
---|---|
Infinitiu compost | haver vindicat |
Gerundi | vindicant |
Gerundi compost | havent vindicat |
Participi | vindicat, vindicada, vindicats, vindicades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vindicar
- Defensar a una persona, institució, etc., d'acusacions o infàmies que es considere falses, en especial quan es fa mitjançant un escrit.
- Reclamar allò que correspon per dret.
- Justificar-se.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.