vituperar
Mode indicatiu
Present
jo | vitupero (cent.), vitupere (val.), vituper (bal.) |
---|---|
tu | vituperes |
ell, ella, vostè | vitupera |
nosaltres | vituperem, vituperam (bal.) |
vosaltres, vós | vitupereu, vituperau (bal.) |
ells, elles, vostès | vituperen |
Perfet
jo | he vituperat |
---|---|
tu | has vituperat |
ell, ella, vostè | ha vituperat |
nosaltres | hem vituperat |
vosaltres, vós | heu vituperat |
ells, elles, vostès | han vituperat |
Imperfet
jo | vituperava |
---|---|
tu | vituperaves |
ell, ella, vostè | vituperava |
nosaltres | vituperàvem |
vosaltres, vós | vituperàveu |
ells, elles, vostès | vituperaven |
Plusquamperfet
jo | havia vituperat |
---|---|
tu | havies vituperat |
ell, ella, vostè | havia vituperat |
nosaltres | havíem vituperat |
vosaltres, vós | havíeu vituperat |
ells, elles, vostès | havien vituperat |
Passat simple
jo | vituperí |
---|---|
tu | vituperares |
ell, ella, vostè | vituperà |
nosaltres | vituperàrem |
vosaltres, vós | vituperàreu |
ells, elles, vostès | vituperaren |
Passat perifràstic
jo | vaig vituperar |
---|---|
tu | vas (vares) vituperar |
ell, ella, vostè | va vituperar |
nosaltres | vam (vàrem) vituperar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) vituperar |
ells, elles, vostès | van (varen) vituperar |
Passat anterior
jo | haguí vituperat |
---|---|
tu | hagueres vituperat |
ell, ella, vostè | hagué vituperat |
nosaltres | haguérem vituperat |
vosaltres, vós | haguéreu vituperat |
ells, elles, vostès | hagueren vituperat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver vituperat |
---|---|
tu | vas haver vituperat |
ell, ella, vostè | va haver vituperat |
nosaltres | vam haver vituperat |
vosaltres, vós | vau haver vituperat |
ells, elles, vostès | van haver vituperat |
Futur
jo | vituperaré |
---|---|
tu | vituperaràs |
ell, ella, vostè | vituperarà |
nosaltres | vituperarem |
vosaltres, vós | vituperareu |
ells, elles, vostès | vituperaran |
Futur perfet
jo | hauré vituperat |
---|---|
tu | hauràs vituperat |
ell, ella, vostè | haurà vituperat |
nosaltres | haurem vituperat |
vosaltres, vós | haureu vituperat |
ells, elles, vostès | hauran vituperat |
Condicional
jo | vituperaria |
---|---|
tu | vituperaries |
ell, ella, vostè | vituperaria |
nosaltres | vituperaríem |
vosaltres, vós | vituperaríeu |
ells, elles, vostès | vituperarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) vituperat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) vituperat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) vituperat |
nosaltres | hauríem (haguérem) vituperat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) vituperat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) vituperat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vituperar
Mode subjuntiu
Present
jo | vituperi, vitupere (val.) |
---|---|
tu | vituperis, vituperes (val.) |
ell, ella, vostè | vituperi, vitupere (val.) |
nosaltres | vituperem |
vosaltres, vós | vitupereu |
ells, elles, vostès | vituperin, vituperen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) vituperat |
---|---|
tu | hagis (hages) vituperat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) vituperat |
nosaltres | hàgim (hàgem) vituperat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) vituperat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) vituperat |
Imperfet
jo | vituperés, vituperara (val.), vituperàs (val., bal.) |
---|---|
tu | vituperessis, vituperares (val.), vituperassis (bal.), vituperesses, vituperasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | vituperés, vituperara (val.), vituperàs (val., bal.) |
nosaltres | vituperéssim, vituperàrem (val.), vituperàssim (bal.), vituperéssem, vituperàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | vituperéssiu, vituperàreu (val.), vituperàssiu (bal.), vituperésseu, vituperàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | vituperessin, vituperaren (val.), vituperassin (bal.), vituperessen, vituperassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) vituperat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) vituperat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) vituperat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) vituperat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) vituperat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) vituperat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vituperar
Mode imperatiu
Present
tu | vitupera |
---|---|
ell, ella, vostè | vituperi, vitupere (val.) |
nosaltres | vituperem |
vosaltres, vós | vitupereu, vituperau (bal.) |
ells, elles, vostès | vituperin, vituperen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vituperar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | vituperar |
---|---|
Infinitiu compost | haver vituperat |
Gerundi | vituperant |
Gerundi compost | havent vituperat |
Participi | vituperat, vituperada, vituperats, vituperades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vituperar
- blasmar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.