llenguallarg llenguallarga
1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bec moll, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de boca fluixa de llengua, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de boca molla de boca, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, parler parlera, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada
llenguallarg llenguallarga
1. adj atrevit atrevida, desbocat desbocada, descarat descarada, desvergonyit desvergonyida, fresc fresca, grosser grossera, impudent, impúdic impúdica, incívic incívica, insolent, irrespectuós irrespectuosa, irreverent, llenguerut llengueruda, llengut llenguda, maldient, pocapena, pocavergonya, procaç