llufa
1. n càguila, ninot
llufa
1. n llufa (col·loquial), aire, flatulència, gas, pet, petada, vent, ventositat, bufa (col·loquial), llima (col·loquial), llòfia (col·loquial), masclet (col·loquial), mefla (col·loquial), nespla (col·loquial), pelfa (col·loquial), xufa (col·loquial)
fer llufa
1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
penjar la llufa
1. v afalconar-se, befar-se, burlar-se, escarnir, fer befa, fer servir de ninot, fúmer-se, ironitzar, mofar-se, passejar-se, penjar un bon floc, posar en solfa, posar l’albarda, prendre el número, prendre el pèl, prendre la mida, ridiculitzar, rifar-se, riure’s, torejar, trufar-se, xinar, fotre’s (col·loquial), vacil·lar (col·loquial)
2. v abusar, penjar un bon floc, pujar a l’esquena