Faif/A/ca
De Wiki de Softcatalà
 |
Aquesta pàgina està discontinuada Llibre Faif |
Vés al pròleg, al capítol anterior, al capítol següent, a l'índex, al sumari.
A. Terminologia
En la majoria de casos he decidit utilitzar el terme GNU/Linux en referència al sistema operatiu lliure, i Linux en referir-me específicament al nucli que governa el sistema operatiu. La principal excepció a aquesta norma és al capítol 9. La Llicència General Pública de GNU. A la darrera part del capítol descric les primeres passes del Linux com a derivació del Minix; val a dir que, durant els dos primers anys del desenvolupament del projecte, el sistema operatiu en què treballaven Torvalds i els seus col·laboradors no tenia massa a veure amb el sistema GNU concebut per Stallman, tot i que, gradualment, va començar a compartir components clau, com ara el compilador C de GNU i el depurador GNU.
D'altra banda, aquesta decisió queda reforçada pel fet que, fins al 1993, Stallman no tenia massa interès a rebre honors.
Hi haurà qui consideri arbitrària la decisió d'utilitzar GNU/Linux per a versions posteriors del mateix sistema operatiu, però vull puntualitzar que això no va ser en absolut un requisit previ per guanyar-me la cooperació de Stallman en la confecció d'aquest llibre. Va ser totalment cosa meva, en part a causa de la naturalesa modular del sistema operatiu i la comunitat que l'envoltava, i en part per la naturalesa apolítica del nom Linux. Atès que aquesta és una biografia de Richard Stallman, no semblava gaire adient definir el sistema operatiu en termes apolítics.
En els darrers estadis del llibre, quan va quedar aclarit que O'Reilly & Associates en seria l'editor, Stallman sí que va posar una condició: si O'Reilly esperava un suport promocional del llibre per part de Stallman després de la publicació, jo havia d'utilitzar "GNU/Linux" en comptes de "Linux". Quan me'n van informar, vaig tornar a la meva primera postura i vaig deixar que fos Stallman qui jutgés si el llibre complia amb la seva condició o no. En escriure això, no tinc ni idea de quina serà la decisió de Stallman.
Una situació similar afecta als termes "programari lliure" i "codi obert". També aquí m'he decidit pel terme "programari lliure", més políticament correcte, en descriure els programes que es distribueixen amb el seu codi font, el qual es pot copiar i modificar lliurement. Tot i que és més popular, he decidit utilitzar només el terme "codi obert" en referir-me als grups i empreses que n'han defensat la utilització. Excepte en uns pocs casos, els termes són totalment intercanviables, i per prendre aquesta decisió he seguit els consells de Christine Peterson, a qui generalment s'atribueix el terme. "El terme 'programari lliure' s'ha de seguir utilitzant en aquelles circumstàncies on funciona millor", escriu Peterson. "['Codi obert'] es va popularitzar principalment perquè hi havia una gran necessitat d'un nou terme, no perquè fos l'ideal."
Vés al pròleg, al capítol anterior, al capítol següent, a l'índex, al sumari.
