Aquest dimecres 26 de març del 2008 se celebra el primer Dia per la Llibertat dels Documents. Aquesta data ha estat triada per la Free Software Foundation Europe per a conscienciar sobre la necessitat de l’adopció dels formats de fitxer lliures d’acord amb l’aplicació d’uns també estàndards oberts. A la iniciativa s’hi han sumat diferents grups, asssociacions i empreses de la importància de Google, IBM o Sun.
Els formats lliures o oberts són aquelles codificacions d’informació dels fitxers que són lliures de tota mena de restricció legal o tècnica pel que fa al seu ús i desenvolupament. Això contrasta amb els tancats, que poden ser susceptibles de facilitar el bloqueig d’un client per part d’un proveïdor (vendor lock-in), i per tant, un segrest de les pròpies dades.
Els formats lliures poden ser adoptats per igual per diferents fabricants, tant de programari lliure com privatiu, i així s’eviten circumstàncies com les anteriors i alhora es garanteix una millor interoperabilitat entre diferents solucions informàtiques.
Aquests tipus de formats són candidats ideals per a ser especificacions d’estàndards oberts, que són implementacions que, com a estàndards, han de ser àmpliament utilitzades en el mercat i en les administracions. Per a ser oberts, al mateix temps han de complir uns requisits adequats de transparència i participació tant durant la publicació com al llarg del desenvolupament.
El cas més conegut d’estàndards oberts són els propis estàndards web, dels quals n’és responsable el World Wide Web Consortium. Aquests dicten com hauria d’escriure’s i dissenyar-se un lloc web perquè pugui reproduir-se la mateixa funcionalitat en tot tipus de clients i navegadors d’una forma no discriminatòria.
Basant-se de fet en aquests mateixos estàndards web, un altre consorci internacional especialitzat en documentació, OASIS, va elaborar el format obert OpenDocument. Inspirat en el que utilitzava originalment l’OpenOffice.org, esdevé el seu format per defecte des de la versió 2. Poc temps després, aquest va ser considerat estàndard pel consorci i una de les versions de l’especificació d’aquest document va ser reconeguda com a estàndard per a usos ofimàtics per la ISO (Organització Internacional d’Estandardització) el 3 de maig del 2006.
Progressivament, diferents aplicacions ofimàtiques han anat incorporant també aquest format com el seu propi de documentació, com és el cas del paquet comercial de Sun StarOffice, la suite ofimàtica lliure KOffice, o la basada en web Google Docs.
Microsoft, tot i que participa a OASIS, durant el procés d’estandardització de l’OpenDocument va anar desentent-se; poc més tard va presentar el seu propi format, conegut com a Office Open XML, que actualment pretén que aconsegueixi la mateixa qualificació d’ISO que ha aconseguit l’OpenDocument. Aquesta qualificació de l’OpenDocument li dóna preferència davant d’aquelles empreses i institucions que vulguin aconseguir certes certificacions.
Des del principi, diferents actors han criticat aquesta acció de Microsoft perquè ja existia un format estàndard de document, l’OpenDocument, que ells mateixos ja poden utilitzar; i perquè tot i que els seus creadors afirmen que aquest és un format plenament obert, les especificacions semblarien estar orientades específicament per als productes de Microsoft i perquè no deixi les regnes del seu procés de desenvolupament.
Per altra banda, Microsoft va obrir recentment les especificacions també dels seus formats binaris de documents, per exemple els encara ubicus .doc, amb la promesa que no perseguiria per infracció de patents els qui en fessin implementacions pròpies.
Aquesta notícia va ser difosa de forma errònia per molts mitjans no especialitzats com que Microsoft obria el codi de les seues aplicacions, que òbviament no és el cas.
Tot i aquest possible acostament, molts s’han mostrat cautelosos davant de les condicions de la promesa, especialment en l’àmbit del programari llliure.
Fa uns quants mesos, després d’una votació on estaven implicats els comitès d’estandardització de diferents d’estats d’arreu del món, es va desestimar que el format Office Open XML de Microsoft fos un estàndard ISO/IEC. Ara durant aquest mateix mes s’està realitzant una segona votació per a acabar de decidir-ho, i davant de les sospites que podria haver-hi casos de frau, com denunciaven diverses campanyes en contra d’aqueix format, la Comissió Europea està estudiant actualment el cas.
En aquest context tan candent, se celebra el Dia de la Llibertat dels Documents. Arreu del món es faran actes per a acostar a la gent què són els estàndards oberts, llur importància cabdal en una societat de la informació com la nostra i el panorama actual davant de fets com els anteriors. Al nostre país, l’organització GNUAB prepara al campus de Bellaterra una xerrada i farà també difusió de la problemàtica.
Referències