El món digital inclou els àmbits com Internet, els mòbils, els programes informàtics, els rellotges intel·ligents, la intel·ligència artificial, els videojocs, etc. Bàsicament, tot el conjunt d’eines digitals, eines que han transformat la manera en què interactuem, treballem, aprenem i gaudim del nostre temps d’esbarjo. Podem afirmar que avui en dia el món digital ocupa gairebé tots els àmbits del món físic.

Al món hi ha més de 7.000 llengües, la majoria sense les eines tecnològiques adequades per viure en plenitud en el món digital, i això condiciona la realitat diària dels parlants d’aquestes llengües. Per què no totes les llengües són presents al món digital? Un dels motius principals és la manca de textos, àudios i vídeos digitalitzats. Algunes llengües minoritzades existeixen principalment en el món oral.

El món digital representa un repte col·lectiu per a qualsevol llengua. És molt complex perquè inclou centenars de tecnologies, dispositius, fabricants, tipus d’usuaris, i cadascuna d’aquestes dimensions, amb les seves particularitats. No existeix una solució màgica per a garantir la presència d’una llengua en un àmbit així de complex, i que a més, evoluciona d’una forma tan vertiginosa. No existeix. El repte a què ens enfrontem és majúscul. 

La llengua catalana al món digital

El català a Internet

Tradicionalment, la nostra llengua ha tingut una presència forta a Internet, ja que és una plataforma on qualsevol persona pot publicar de forma autònoma. Trobem webs en català de persones individuals, de mitjans comunicació, empreses, institucions públiques, blocs, pòdcasts, o la mateixa Viquipèdia en català amb més de 750.000 pàgines. Ara mateix el català es troba entre les 40 llengües més populars amb contingut a Internet. 

Cal destacar alguns aspectes:

• En els darrers mesos hi ha hagut queixes de centenars d’usuaris perquè, quan feien cerques a Google, no es mostraven resultats en català, malgrat existir-hi. És una àrea on el Govern ha de prestar especial atenció i tenir una relació fluida i directa amb empreses com Google o Microsoft que, a més, tenen presència a Catalunya.
• Hi ha empreses importants en el seu àmbit (com ara banca, audiovisual, comerç electrònic, salut, etc.) que no ofereixen la seva web en català. Cal continuar treballant perquè aquestes empreses tinguin incentius per oferir els seus web i l’atenció al client o usuari en llengua catalana. Per exemple Amazon, la principal empresa de comerç electrònic, continua sense oferir la seva web en català.
• Ens arriben queixes de forma regular dels usuaris del web de Tripadvisor que veuen com la plataforma esborra els comentaris que els usuaris fan en català. Això és incomprensible a 2025, quan disposem de tecnologies de traducció automàtica a cost negligible. Google Maps o Booking, per exemple, permeten que cada persona pugui expressar-se en la seva llengua. 

El català a les xarxes socials

Les xarxes socials són un àmbit estretament relacionat amb Internet. Trobem en català les plataformes de les principals xarxes socials com ara: X (abans Twitter), Mastodon, Bluesky, YouTube, Facebook, WhatsApp o Telegram. Addicionalment, trobem contingut abundant en català en totes les xarxes socials.

Tot i això, hi ha dos aspectes encara a resoldre:

• La presència del català a xarxes socials com Instagram i TikTok és crucial per a la seva normalització entre els joves. Això no només vol dir la interfície d’usuari, sinó que tota la plataforma funcioni bé en català, des de les eines de moderació fins als sistemes de recomanació. Instagram és propietat de Meta, que ofereix altres productes en català (Facebook o WhatsApp). És incomprensible que no ofereixin la interfície d’Instagram en català.
• El fet que la xarxa social professional LinkedIn no estigui en català representa una limitació en el món professional.  Amb 15 milions d’usuaris a Espanya, si assumim que estan distribuïts de forma proporcional, estem parlant d’uns 2,5 milions d’usuaris a Catalunya. Ni tan sols permet indicar que la llengua dels currículums és en català. Com el cas anterior, LinkedIn és propietat de Microsoft, empresa que ofereix part del seu ecosistema en català de manera homogènia.

El català a les aplicacions i als sistemes operatius

Tant en ordinadors de taula i portàtils, com en telèfons mòbils i tauletes, els principals sistemes operatius (Android, iOS, macOS, Windows, Linux) es troben disponibles en català. Malauradament, alguns fabricants de mòbils i televisors eliminen la disponibilitat del català en els aparells finals.

Respecte a les aplicacions, cal entendre que hi ha milions d’aplicacions en dotzenes de categories com ara finances personals, salut, dibuix, educació, etc. Més del 50% d’aquestes aplicacions només es troben disponibles en anglès. El català és una llengua privilegiada dintre del món de les llengües minoritzades. Sovint, es troba entre les primeres 50 llengües en què les empreses adapten els seus programes informàtics. Compareu aquesta situació amb, per exemple, la situació de l’asturià. 

Davant del gran ventall de plataformes i aplicacions, destaquem tres àrees de millora, basant-nos en les queixes que ens arriben d’usuaris regularment:

• Microsoft només ofereix una traducció parcial de sistema operatiu Windows i el paquet ofimàtic Microsoft Office, el sistema operatiu i paquet ofimàtic més utilitzats a Catalunya.
• Microsoft Office per a Mac no està disponible en català. Paradoxalment, Microsoft sí que ofereix la versió traduïda parcialment per a Windows en català.
• Les aplicacions d’Adobe, com ara Photoshop, continuen sense oferir una versió en català. Aquestes són eines importants tant en l’àmbit professional com domèstic.

Hi ha una oportunitat per al Govern de col·laborar de forma més estreta amb Microsoft i Adobe per assegurar el català en aquests productes i una bona experiència per als usuaris catalanoparlants.

El català a la intel·ligència artificial

En l’àmbit de la intel·ligència artificial, les principals empreses proveïdores n’ofereixen versió en català; per exemple, ChatGPT d’OpenAI, Claude d’Anthropic o la xinesa DeepSeek.

A part de les empreses comercials, en l’àmbit de la ciència oberta, ara mateix hi ha més d’1 milió de models d’IA publicats al repositori públic Hugging Face, 971 dels quals amb suport pel català. Malgrat que el nombre pugui semblar petit, pensem que llengües com el castellà en tenen poc més de 5000 i el francès, poc més de 5700.

Una de les principals raons de la presència del català de la IA és que hi ha molt contingut a Internet en català. I no parlem només de pàgines web, incloent-hi la Viquipèdia, sinó també contingut a YouTube i xarxes socials. D’aquí s’alimenten els principals sistemes d’IA. 

Recomanem tres àrees d’incidència:

• Assistents de veu intel·ligent: no n’existeix cap comercial, com ara Siri o Alexa, en català. I això no és només un problema perquè siguin aparells d’àmbits emprats en el sector domèstic, sinó perquè limiten les possibilitats d’aplicacions àmbits com la sanitat, on es poden utilitzar en àrees com ara l’atenció de les persones vulnerables.
• Dades obertes: les administracions i empreses públiques generen moltes dades. Tindria un impacte molt gran si totes aquestes dades, que inclouen també àudio i vídeo, fossin publicades amb llicències obertes. Tal com hem explicat, totes les IA es nodreixen de dades que trobin. Com més dades trobin, millor representat estarà el català.
• Gemini, la IA de Google, no admet oficialment el català. El departament d’Educació, entre altres, és un gran consumidor de productes Google. Cal treballar per a afegir suport per al català també en la IA d’aquest fabricant.

El català als aparells

Aquest àmbit és molt complex, ja que inclou centenars de tecnologies, dispositius, fabricants, tipus d’usuaris, i cadascuna d’aquestes dimensions, amb les seves particularitats. 

Fabricants com Apple, Samsung, Xiaomi, Sony. I dispositius com ara televisors, cotxes, telèfons mòbils, rellotges intel·ligents, anells intel·ligents, robots de cuina, etc., però no sempre inclouen el català, encara que el sistema operatiu inicialment sí que l’incorpori.

La nostra recomanació en aquest àmbit és:

• Que el govern català consideri crear una radiografia de la situació actual i una força de treball permanent amb tots aquests fabricants.
• Considerar establir relacions amb SEAT perquè els seus cotxes disposen del català. És difícil d’entendre sent una empresa d’aquí que ha rebut ajudes del Govern durant decennis.

El català als videojocs

Els videojocs són una part essencial de l’oci digital i de la cultura juvenil, tot i que en els darrers anys la tendència de consum de videojocs també inclou un percentatge important d’adults joves. És una de les indústries que més diners mou a escala mundial, i és expressió artística i cultural que es pot comparar amb el cinema o la literatura. Així doncs, la presència del català en aquest àmbit reforça també la llengua en un espai de consum clau. També és una oportunitat per a generar contingut i indústria en català, creant llocs de feina i impulsant el sector tecnològic i cultural del país.

Som conscients que aquesta és una àrea on el govern hi ha dedicat esforços, dit això, tenim una sèrie de recomanacions:

• Tot i que Catalunya és un referent en l’àmbit dels videojocs i l’entreteniment digital, el català continua sent una llengua àmpliament ignorada pels desenvolupadors tant locals com internacionals. Igual que es fa en altres sectors clau, potser tenir converses amb els grans estudis de videojocs perquè incorporin el català als seus productes podria ser una via inicial.
• Tenir en compte els plans de presència del català de les empreses que reben ajudes per tal d’incentivar-les a treballar en aquesta llengua.
• Parlar amb les associacions de videojocs i de traducció com ara Gaming.cat o Projecte Ce Trencada per a tenir en compte la seva perspectiva i poder invertir els esforços de manera productiva.

L’occità

És important reflexionar sobre el fet que l’occità, una llengua encara més minoritzada que el català, s’enfronta als mateixos reptes, però des d’una situació encara més precària i hauria de ser motiu d’atenció del Govern.

Conclusions

Recomanen al govern una col·laboració molt més estreta amb les empreses per garantir que el català tingui una presència forta en el món digital. Especialment, quan moltes de les empreses de tecnologia tenen seus a Catalunya.  Ressaltar que el govern pot utilitzar el seu enorme poder de compra per a assegurar que els fabricants proporcionen suport per al català amb un bon nivell.

Finalment, destacar, que llengües minoritzades com el català, es beneficien quan els recursos són oberts i lliures a tothom, tant recursos lingüístics com dades obertes, per això recomanem incrementar els esforços en aquesta línia.

Article extret de la intervenció de Jordi Mas en la Comissió de Política Lingüística del 5 de febrer de 2025, al Parlament de Catalunya. Podeu veure-la aquí:

Quant a Softcatalà

Softcatalà som una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure de distribució gratuïta i creació de recursos lingüístics lliures i oberts a tothom. Per a més informació sobre els programes traduïts i els projectes de l’associació, podeu consultar el nostre lloc web a http://www.softcatala.org.