Conjugació en català del verb «arrenguerar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrenguerar

Mode indicatiu

Present
jo arrenguero (cent.), arrenguere (val.), arrenguer (bal.)
tu arrengueres
ell, ella, vostè arrenguera
nosaltres arrenguerem, arrengueram (bal.)
vosaltres, vós arrenguereu, arrenguerau (bal.)
ells, elles, vostès arrengueren
Perfet
jo he arrenguerat
tu has arrenguerat
ell, ella, vostè ha arrenguerat
nosaltres hem arrenguerat
vosaltres, vós heu arrenguerat
ells, elles, vostès han arrenguerat
Imperfet
jo arrenguerava
tu arrengueraves
ell, ella, vostè arrenguerava
nosaltres arrengueràvem
vosaltres, vós arrengueràveu
ells, elles, vostès arrengueraven
Plusquamperfet
jo havia arrenguerat
tu havies arrenguerat
ell, ella, vostè havia arrenguerat
nosaltres havíem arrenguerat
vosaltres, vós havíeu arrenguerat
ells, elles, vostès havien arrenguerat
Passat simple
jo arrenguerí
tu arrenguerares
ell, ella, vostè arrenguerà
nosaltres arrengueràrem
vosaltres, vós arrengueràreu
ells, elles, vostès arrengueraren
Passat perifràstic
jo vaig arrenguerar
tu vas (vares) arrenguerar
ell, ella, vostè va arrenguerar
nosaltres vam (vàrem) arrenguerar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrenguerar
ells, elles, vostès van (varen) arrenguerar
Passat anterior
jo haguí arrenguerat
tu hagueres arrenguerat
ell, ella, vostè hagué arrenguerat
nosaltres haguérem arrenguerat
vosaltres, vós haguéreu arrenguerat
ells, elles, vostès hagueren arrenguerat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrenguerat
tu vas haver arrenguerat
ell, ella, vostè va haver arrenguerat
nosaltres vam haver arrenguerat
vosaltres, vós vau haver arrenguerat
ells, elles, vostès van haver arrenguerat
Futur
jo arrengueraré
tu arrengueraràs
ell, ella, vostè arrenguerarà
nosaltres arrenguerarem
vosaltres, vós arrenguerareu
ells, elles, vostès arrengueraran
Futur perfet
jo hauré arrenguerat
tu hauràs arrenguerat
ell, ella, vostè haurà arrenguerat
nosaltres haurem arrenguerat
vosaltres, vós haureu arrenguerat
ells, elles, vostès hauran arrenguerat
Condicional
jo arrengueraria
tu arrengueraries
ell, ella, vostè arrengueraria
nosaltres arrengueraríem
vosaltres, vós arrengueraríeu
ells, elles, vostès arrenguerarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrenguerat
tu hauries (hagueres) arrenguerat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrenguerat
nosaltres hauríem (haguérem) arrenguerat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrenguerat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrenguerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenguerar

Mode subjuntiu

Present
jo arrengueri, arrenguere (val.)
tu arrengueris, arrengueres (val.)
ell, ella, vostè arrengueri, arrenguere (val.)
nosaltres arrenguerem
vosaltres, vós arrenguereu
ells, elles, vostès arrenguerin, arrengueren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrenguerat
tu hagis (hages) arrenguerat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrenguerat
nosaltres hàgim (hàgem) arrenguerat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrenguerat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrenguerat
Imperfet
jo arrenguerés, arrenguerara (val.), arrengueràs (val., bal.)
tu arrengueressis, arrenguerares (val.), arrenguerassis (bal.), arrengueresses, arrenguerasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrenguerés, arrenguerara (val.), arrengueràs (val., bal.)
nosaltres arrengueréssim, arrengueràrem (val.), arrengueràssim (bal.), arrengueréssem, arrengueràssem (val., bal.)
vosaltres, vós arrengueréssiu, arrengueràreu (val.), arrengueràssiu (bal.), arrenguerésseu, arrengueràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrengueressin, arrengueraren (val.), arrenguerassin (bal.), arrengueressen, arrenguerassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrenguerat
tu haguessis (hagueres) arrenguerat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrenguerat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrenguerat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrenguerat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrenguerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenguerar

Mode imperatiu

Present
tu arrenguera
ell, ella, vostè arrengueri, arrenguere (val.)
nosaltres arrenguerem
vosaltres, vós arrenguereu, arrenguerau (bal.)
ells, elles, vostès arrenguerin, arrengueren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrenguerar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrenguerar
Infinitiu compost haver arrenguerat
Gerundi arrenguerant
Gerundi compost havent arrenguerat
Participi arrenguerat, arrenguerada, arrenguerats, arrenguerades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.