constatar
Mode indicatiu
Present
jo | constato (cent.), constate (val.), constat (bal.) |
---|---|
tu | constates |
ell, ella, vostè | constata |
nosaltres | constatem, constatam (bal.) |
vosaltres, vós | constateu, constatau (bal.) |
ells, elles, vostès | constaten |
Perfet
jo | he constatat |
---|---|
tu | has constatat |
ell, ella, vostè | ha constatat |
nosaltres | hem constatat |
vosaltres, vós | heu constatat |
ells, elles, vostès | han constatat |
Imperfet
jo | constatava |
---|---|
tu | constataves |
ell, ella, vostè | constatava |
nosaltres | constatàvem |
vosaltres, vós | constatàveu |
ells, elles, vostès | constataven |
Plusquamperfet
jo | havia constatat |
---|---|
tu | havies constatat |
ell, ella, vostè | havia constatat |
nosaltres | havíem constatat |
vosaltres, vós | havíeu constatat |
ells, elles, vostès | havien constatat |
Passat simple
jo | constatí |
---|---|
tu | constatares |
ell, ella, vostè | constatà |
nosaltres | constatàrem |
vosaltres, vós | constatàreu |
ells, elles, vostès | constataren |
Passat perifràstic
jo | vaig constatar |
---|---|
tu | vas (vares) constatar |
ell, ella, vostè | va constatar |
nosaltres | vam (vàrem) constatar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) constatar |
ells, elles, vostès | van (varen) constatar |
Passat anterior
jo | haguí constatat |
---|---|
tu | hagueres constatat |
ell, ella, vostè | hagué constatat |
nosaltres | haguérem constatat |
vosaltres, vós | haguéreu constatat |
ells, elles, vostès | hagueren constatat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver constatat |
---|---|
tu | vas haver constatat |
ell, ella, vostè | va haver constatat |
nosaltres | vam haver constatat |
vosaltres, vós | vau haver constatat |
ells, elles, vostès | van haver constatat |
Futur
jo | constataré |
---|---|
tu | constataràs |
ell, ella, vostè | constatarà |
nosaltres | constatarem |
vosaltres, vós | constatareu |
ells, elles, vostès | constataran |
Futur perfet
jo | hauré constatat |
---|---|
tu | hauràs constatat |
ell, ella, vostè | haurà constatat |
nosaltres | haurem constatat |
vosaltres, vós | haureu constatat |
ells, elles, vostès | hauran constatat |
Condicional
jo | constataria |
---|---|
tu | constataries |
ell, ella, vostè | constataria |
nosaltres | constataríem |
vosaltres, vós | constataríeu |
ells, elles, vostès | constatarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) constatat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) constatat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) constatat |
nosaltres | hauríem (haguérem) constatat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) constatat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) constatat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
constatar
Mode subjuntiu
Present
jo | constati, constate (val.) |
---|---|
tu | constatis, constates (val.) |
ell, ella, vostè | constati, constate (val.) |
nosaltres | constatem |
vosaltres, vós | constateu |
ells, elles, vostès | constatin, constaten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) constatat |
---|---|
tu | hagis (hages) constatat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) constatat |
nosaltres | hàgim (hàgem) constatat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) constatat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) constatat |
Imperfet
jo | constatés, constatara (val.), constatàs (val., bal.) |
---|---|
tu | constatessis, constatares (val.), constatassis (bal.), constatesses, constatasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | constatés, constatara (val.), constatàs (val., bal.) |
nosaltres | constatéssim, constatàrem (val.), constatàssim (bal.), constatéssem, constatàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | constatéssiu, constatàreu (val.), constatàssiu (bal.), constatésseu, constatàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | constatessin, constataren (val.), constatassin (bal.), constatessen, constatassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) constatat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) constatat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) constatat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) constatat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) constatat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) constatat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
constatar
Mode imperatiu
Present
tu | constata |
---|---|
ell, ella, vostè | constati, constate (val.) |
nosaltres | constatem |
vosaltres, vós | constateu, constatau (bal.) |
ells, elles, vostès | constatin, constaten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
constatar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | constatar |
---|---|
Infinitiu compost | haver constatat |
Gerundi | constatant |
Gerundi compost | havent constatat |
Participi | constatat, constatada, constatats, constatades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
constatar
- Deixar testimoni d'una comprovació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.