Conjugació en català del verb «convenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

convenir

Mode indicatiu

Present
jo convinc, convenc (bal.)
tu convens
ell, ella, vostè convé
nosaltres convenim
vosaltres, vós conveniu
ells, elles, vostès convenen
Perfet
jo he convingut, he convengut (bal.)
tu has convingut, has convengut (bal.)
ell, ella, vostè ha convingut, ha convengut (bal.)
nosaltres hem convingut, hem convengut (bal.)
vosaltres, vós heu convingut, heu convengut (bal.)
ells, elles, vostès han convingut, han convengut (bal.)
Imperfet
jo convenia
tu convenies
ell, ella, vostè convenia
nosaltres conveníem
vosaltres, vós conveníeu
ells, elles, vostès convenien
Plusquamperfet
jo havia convingut, havia convengut (bal.)
tu havies convingut, havies convengut (bal.)
ell, ella, vostè havia convingut, havia convengut (bal.)
nosaltres havíem convingut, havíem convengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu convingut, havíeu convengut (bal.)
ells, elles, vostès havien convingut, havien convengut (bal.)
Passat simple
jo convinguí, convenguí (bal.)
tu convingueres, convengueres (bal.)
ell, ella, vostè convingué, convengué (bal.)
nosaltres convinguérem, convenguérem (bal.)
vosaltres, vós convinguéreu, convenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès convingueren, convengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig convenir / convindre
tu vas (vares) convenir / convindre
ell, ella, vostè va convenir / convindre
nosaltres vam (vàrem) convenir / convindre
vosaltres, vós vau (vàreu) convenir / convindre
ells, elles, vostès van (varen) convenir / convindre
Passat anterior
jo haguí convingut, haguí convengut (bal.)
tu hagueres convingut, hagueres convengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué convingut, hagué convengut (bal.)
nosaltres haguérem convingut, haguérem convengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu convingut, haguéreu convengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren convingut, hagueren convengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver convingut, vaig haver convengut (bal.)
tu vas haver convingut, vas haver convengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver convingut, va haver convengut (bal.)
nosaltres vam haver convingut, vam haver convengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver convingut, vau haver convengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver convingut, van haver convengut (bal.)
Futur
jo convindré, convendré (bal.)
tu convindràs, convendràs (bal.)
ell, ella, vostè convindrà, convendrà (bal.)
nosaltres convindrem, convendrem (bal.)
vosaltres, vós convindreu, convendreu (bal.)
ells, elles, vostès convindran, convendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré convingut, hauré convengut (bal.)
tu hauràs convingut, hauràs convengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà convingut, haurà convengut (bal.)
nosaltres haurem convingut, haurem convengut (bal.)
vosaltres, vós haureu convingut, haureu convengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran convingut, hauran convengut (bal.)
Condicional
jo convindria, convendria (bal.)
tu convindries, convendries (bal.)
ell, ella, vostè convindria, convendria (bal.)
nosaltres convindríem, convendríem (bal.)
vosaltres, vós convindríeu, convendríeu (bal.)
ells, elles, vostès convindrien, convendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) convingut, hauria (haguera) convengut (bal.)
tu hauries (hagueres) convingut, hauries (hagueres) convengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) convingut, hauria (haguera) convengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) convingut, hauríem (haguérem) convengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) convingut, hauríeu (haguéreu) convengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) convingut, haurien (hagueren) convengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

convenir

Mode subjuntiu

Present
jo convingui, convinga (val.), convengui (bal.)
tu convinguis, convingues (val.), convenguis (bal.)
ell, ella, vostè convingui, convinga (val.), convengui (bal.)
nosaltres convinguem, convenguem (bal.)
vosaltres, vós convingueu, convengueu (bal.)
ells, elles, vostès convinguin, convinguen (val.), convenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) convingut, hagi (haja) convengut (bal.)
tu hagis (hages) convingut, hagis (hages) convengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) convingut, hagi (haja) convengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) convingut, hàgim (hàgem) convengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) convingut, hàgiu (hàgeu) convengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) convingut, hagin (hagen) convengut (bal.)
Imperfet
jo convingués, convinguera (val.), convengués (bal.)
tu convinguessis, convingueres (val.), convinguesses, convenguessis (bal.)
ell, ella, vostè convingués, convinguera (val.), convengués (bal.)
nosaltres convinguéssim, convinguérem (val.), convinguéssem, convenguéssim (bal.)
vosaltres, vós convinguéssiu, convinguéreu (val.), convinguésseu, convenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès convinguessin, convingueren (val.), convinguessen, convenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) convingut, hagués (haguera) convengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) convingut, haguessis (hagueres) convengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) convingut, hagués (haguera) convengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) convingut, haguéssim (haguérem) convengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) convingut, haguéssiu (haguéreu) convengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) convingut, haguessin (hagueren) convengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

convenir

Mode imperatiu

Present
tu convén
ell, ella, vostè convingui, convinga (val.), convengui (bal.)
nosaltres convinguem, convenguem (bal.)
vosaltres, vós conveniu
ells, elles, vostès convinguin, convinguen (val.), convenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

convenir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu convenir / convindre
Infinitiu compost haver convingut, haver convengut (bal.)
Gerundi convenint
Gerundi compost havent convingut, havent convengut (bal.)
Participi convingut, convengut (bal.), convinguda, convenguda (bal.), convinguts, convenguts (bal.), convingudes, convengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

convenir

  1. Posar-se d'acord amb altres persones en la redacció d'un conveni.
  2. Ésser adient, oportú, recomanable.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.