Conjugació en català del verb «dejunar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dejunar

Mode indicatiu

Present
jo dejuno (cent.), dejune (val.), dejun (bal.)
tu dejunes
ell, ella, vostè dejuna
nosaltres dejunem, dejunam (bal.)
vosaltres, vós dejuneu, dejunau (bal.)
ells, elles, vostès dejunen
Perfet
jo he dejunat
tu has dejunat
ell, ella, vostè ha dejunat
nosaltres hem dejunat
vosaltres, vós heu dejunat
ells, elles, vostès han dejunat
Imperfet
jo dejunava
tu dejunaves
ell, ella, vostè dejunava
nosaltres dejunàvem
vosaltres, vós dejunàveu
ells, elles, vostès dejunaven
Plusquamperfet
jo havia dejunat
tu havies dejunat
ell, ella, vostè havia dejunat
nosaltres havíem dejunat
vosaltres, vós havíeu dejunat
ells, elles, vostès havien dejunat
Passat simple
jo dejuní
tu dejunares
ell, ella, vostè dejunà
nosaltres dejunàrem
vosaltres, vós dejunàreu
ells, elles, vostès dejunaren
Passat perifràstic
jo vaig dejunar
tu vas (vares) dejunar
ell, ella, vostè va dejunar
nosaltres vam (vàrem) dejunar
vosaltres, vós vau (vàreu) dejunar
ells, elles, vostès van (varen) dejunar
Passat anterior
jo haguí dejunat
tu hagueres dejunat
ell, ella, vostè hagué dejunat
nosaltres haguérem dejunat
vosaltres, vós haguéreu dejunat
ells, elles, vostès hagueren dejunat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dejunat
tu vas haver dejunat
ell, ella, vostè va haver dejunat
nosaltres vam haver dejunat
vosaltres, vós vau haver dejunat
ells, elles, vostès van haver dejunat
Futur
jo dejunaré
tu dejunaràs
ell, ella, vostè dejunarà
nosaltres dejunarem
vosaltres, vós dejunareu
ells, elles, vostès dejunaran
Futur perfet
jo hauré dejunat
tu hauràs dejunat
ell, ella, vostè haurà dejunat
nosaltres haurem dejunat
vosaltres, vós haureu dejunat
ells, elles, vostès hauran dejunat
Condicional
jo dejunaria
tu dejunaries
ell, ella, vostè dejunaria
nosaltres dejunaríem
vosaltres, vós dejunaríeu
ells, elles, vostès dejunarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dejunat
tu hauries (hagueres) dejunat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dejunat
nosaltres hauríem (haguérem) dejunat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dejunat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dejunat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dejunar

Mode subjuntiu

Present
jo dejuni, dejune (val.)
tu dejunis, dejunes (val.)
ell, ella, vostè dejuni, dejune (val.)
nosaltres dejunem
vosaltres, vós dejuneu
ells, elles, vostès dejunin, dejunen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dejunat
tu hagis (hages) dejunat
ell, ella, vostè hagi (haja) dejunat
nosaltres hàgim (hàgem) dejunat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dejunat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dejunat
Imperfet
jo dejunés, dejunara (val.), dejunàs (val., bal.)
tu dejunessis, dejunares (val.), dejunassis (bal.), dejunesses, dejunasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dejunés, dejunara (val.), dejunàs (val., bal.)
nosaltres dejunéssim, dejunàrem (val.), dejunàssim (bal.), dejunéssem, dejunàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dejunéssiu, dejunàreu (val.), dejunàssiu (bal.), dejunésseu, dejunàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dejunessin, dejunaren (val.), dejunassin (bal.), dejunessen, dejunassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dejunat
tu haguessis (hagueres) dejunat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dejunat
nosaltres haguéssim (haguérem) dejunat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dejunat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dejunat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dejunar

Mode imperatiu

Present
tu dejuna
ell, ella, vostè dejuni, dejune (val.)
nosaltres dejunem
vosaltres, vós dejuneu, dejunau (bal.)
ells, elles, vostès dejunin, dejunen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dejunar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dejunar
Infinitiu compost haver dejunat
Gerundi dejunant
Gerundi compost havent dejunat
Participi dejunat, dejunada, dejunats, dejunades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dejunar

  1. Abstenir-se de prendre aliments, o menjar molt poc, especialment per motius religiosos o mèdics.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.