Conjugació en català del verb «desenfitar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenfitar

Mode indicatiu

Present
jo desenfito (cent.), desenfite (val.), desenfit (bal.)
tu desenfites
ell, ella, vostè desenfita
nosaltres desenfitem, desenfitam (bal.)
vosaltres, vós desenfiteu, desenfitau (bal.)
ells, elles, vostès desenfiten
Perfet
jo he desenfitat
tu has desenfitat
ell, ella, vostè ha desenfitat
nosaltres hem desenfitat
vosaltres, vós heu desenfitat
ells, elles, vostès han desenfitat
Imperfet
jo desenfitava
tu desenfitaves
ell, ella, vostè desenfitava
nosaltres desenfitàvem
vosaltres, vós desenfitàveu
ells, elles, vostès desenfitaven
Plusquamperfet
jo havia desenfitat
tu havies desenfitat
ell, ella, vostè havia desenfitat
nosaltres havíem desenfitat
vosaltres, vós havíeu desenfitat
ells, elles, vostès havien desenfitat
Passat simple
jo desenfití
tu desenfitares
ell, ella, vostè desenfità
nosaltres desenfitàrem
vosaltres, vós desenfitàreu
ells, elles, vostès desenfitaren
Passat perifràstic
jo vaig desenfitar
tu vas (vares) desenfitar
ell, ella, vostè va desenfitar
nosaltres vam (vàrem) desenfitar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenfitar
ells, elles, vostès van (varen) desenfitar
Passat anterior
jo haguí desenfitat
tu hagueres desenfitat
ell, ella, vostè hagué desenfitat
nosaltres haguérem desenfitat
vosaltres, vós haguéreu desenfitat
ells, elles, vostès hagueren desenfitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenfitat
tu vas haver desenfitat
ell, ella, vostè va haver desenfitat
nosaltres vam haver desenfitat
vosaltres, vós vau haver desenfitat
ells, elles, vostès van haver desenfitat
Futur
jo desenfitaré
tu desenfitaràs
ell, ella, vostè desenfitarà
nosaltres desenfitarem
vosaltres, vós desenfitareu
ells, elles, vostès desenfitaran
Futur perfet
jo hauré desenfitat
tu hauràs desenfitat
ell, ella, vostè haurà desenfitat
nosaltres haurem desenfitat
vosaltres, vós haureu desenfitat
ells, elles, vostès hauran desenfitat
Condicional
jo desenfitaria
tu desenfitaries
ell, ella, vostè desenfitaria
nosaltres desenfitaríem
vosaltres, vós desenfitaríeu
ells, elles, vostès desenfitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenfitat
tu hauries (hagueres) desenfitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenfitat
nosaltres hauríem (haguérem) desenfitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenfitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenfitat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfitar

Mode subjuntiu

Present
jo desenfiti, desenfite (val.)
tu desenfitis, desenfites (val.)
ell, ella, vostè desenfiti, desenfite (val.)
nosaltres desenfitem
vosaltres, vós desenfiteu
ells, elles, vostès desenfitin, desenfiten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenfitat
tu hagis (hages) desenfitat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenfitat
nosaltres hàgim (hàgem) desenfitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenfitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenfitat
Imperfet
jo desenfités, desenfitara (val.), desenfitàs (val., bal.)
tu desenfitessis, desenfitares (val.), desenfitassis (bal.), desenfitesses, desenfitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenfités, desenfitara (val.), desenfitàs (val., bal.)
nosaltres desenfitéssim, desenfitàrem (val.), desenfitàssim (bal.), desenfitéssem, desenfitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenfitéssiu, desenfitàreu (val.), desenfitàssiu (bal.), desenfitésseu, desenfitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenfitessin, desenfitaren (val.), desenfitassin (bal.), desenfitessen, desenfitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenfitat
tu haguessis (hagueres) desenfitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenfitat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenfitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenfitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenfitat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfitar

Mode imperatiu

Present
tu desenfita
ell, ella, vostè desenfiti, desenfite (val.)
nosaltres desenfitem
vosaltres, vós desenfiteu, desenfitau (bal.)
ells, elles, vostès desenfitin, desenfiten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfitar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenfitar
Infinitiu compost haver desenfitat
Gerundi desenfitant
Gerundi compost havent desenfitat
Participi desenfitat, desenfitada, desenfitats, desenfitades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.