Conjugació en català del verb «desoir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desoir

Mode indicatiu

Present
jo desoeixo (cent.), desoesc (val., bal.), desoïsc (val.)
tu desoeixes / desous, desoïxes (val.)
ell, ella, vostè desoeix / desou, desoïx (val.)
nosaltres desoïm
vosaltres, vós desoïu
ells, elles, vostès desoeixen / desouen, desoïxen (val.)
Perfet
jo he desoït
tu has desoït
ell, ella, vostè ha desoït
nosaltres hem desoït
vosaltres, vós heu desoït
ells, elles, vostès han desoït
Imperfet
jo desoïa
tu desoïes
ell, ella, vostè desoïa
nosaltres desoíem
vosaltres, vós desoíeu
ells, elles, vostès desoïen
Plusquamperfet
jo havia desoït
tu havies desoït
ell, ella, vostè havia desoït
nosaltres havíem desoït
vosaltres, vós havíeu desoït
ells, elles, vostès havien desoït
Passat simple
jo desoí
tu desoïres
ell, ella, vostè desoí
nosaltres desoírem
vosaltres, vós desoíreu
ells, elles, vostès desoïren
Passat perifràstic
jo vaig desoir
tu vas (vares) desoir
ell, ella, vostè va desoir
nosaltres vam (vàrem) desoir
vosaltres, vós vau (vàreu) desoir
ells, elles, vostès van (varen) desoir
Passat anterior
jo haguí desoït
tu hagueres desoït
ell, ella, vostè hagué desoït
nosaltres haguérem desoït
vosaltres, vós haguéreu desoït
ells, elles, vostès hagueren desoït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desoït
tu vas haver desoït
ell, ella, vostè va haver desoït
nosaltres vam haver desoït
vosaltres, vós vau haver desoït
ells, elles, vostès van haver desoït
Futur
jo desoiré
tu desoiràs
ell, ella, vostè desoirà
nosaltres desoirem
vosaltres, vós desoireu
ells, elles, vostès desoiran
Futur perfet
jo hauré desoït
tu hauràs desoït
ell, ella, vostè haurà desoït
nosaltres haurem desoït
vosaltres, vós haureu desoït
ells, elles, vostès hauran desoït
Condicional
jo desoiria
tu desoiries
ell, ella, vostè desoiria
nosaltres desoiríem
vosaltres, vós desoiríeu
ells, elles, vostès desoirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desoït
tu hauries (hagueres) desoït
ell, ella, vostè hauria (haguera) desoït
nosaltres hauríem (haguérem) desoït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desoït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desoït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desoir

Mode subjuntiu

Present
jo desoeixi, desoesca / desoïsca (val.), desoesqui (bal.)
tu desoeixis, desoesques / desoïsques (val.), desoesquis (bal.)
ell, ella, vostè desoeixi, desoesca / desoïsca (val.), desoesqui (bal.)
nosaltres desoïm, desoïguem (bal.)
vosaltres, vós desoïu, desoïgueu (bal.)
ells, elles, vostès desoeixin, desoesquen / desoïsquen (val.), desoesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desoït
tu hagis (hages) desoït
ell, ella, vostè hagi (haja) desoït
nosaltres hàgim (hàgem) desoït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desoït
ells, elles, vostès hagin (hagen) desoït
Imperfet
jo desoís, desoïra (val.)
tu desoïssis, desoïres (val.), desoïsses
ell, ella, vostè desoís, desoïra (val.)
nosaltres desoíssim, desoírem (val.), desoíssem
vosaltres, vós desoíssiu, desoíreu (val.), desoísseu
ells, elles, vostès desoïssin, desoïren (val.), desoïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desoït
tu haguessis (hagueres) desoït
ell, ella, vostè hagués (haguera) desoït
nosaltres haguéssim (haguérem) desoït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desoït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desoït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desoir

Mode imperatiu

Present
tu desoeix
ell, ella, vostè desoeixi, desoesca / desoïsca (val.), desoesqui (bal.)
nosaltres desoïm, desoïguem (bal.)
vosaltres, vós desoïu
ells, elles, vostès desoeixin, desoesquen / desoïsquen (val.), desoesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desoir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desoir
Infinitiu compost haver desoït
Gerundi desoint
Gerundi compost havent desoït
Participi desoït, desoïda, desoïts, desoïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desoir

  1. No fer cas de consells o ordres donades.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.