Conjugació en català del verb «desplantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desplantar

Mode indicatiu

Present
jo desplanto (cent.), desplante (val.), desplant (bal.)
tu desplantes
ell, ella, vostè desplanta
nosaltres desplantem, desplantam (bal.)
vosaltres, vós desplanteu, desplantau (bal.)
ells, elles, vostès desplanten
Perfet
jo he desplantat
tu has desplantat
ell, ella, vostè ha desplantat
nosaltres hem desplantat
vosaltres, vós heu desplantat
ells, elles, vostès han desplantat
Imperfet
jo desplantava
tu desplantaves
ell, ella, vostè desplantava
nosaltres desplantàvem
vosaltres, vós desplantàveu
ells, elles, vostès desplantaven
Plusquamperfet
jo havia desplantat
tu havies desplantat
ell, ella, vostè havia desplantat
nosaltres havíem desplantat
vosaltres, vós havíeu desplantat
ells, elles, vostès havien desplantat
Passat simple
jo desplantí
tu desplantares
ell, ella, vostè desplantà
nosaltres desplantàrem
vosaltres, vós desplantàreu
ells, elles, vostès desplantaren
Passat perifràstic
jo vaig desplantar
tu vas (vares) desplantar
ell, ella, vostè va desplantar
nosaltres vam (vàrem) desplantar
vosaltres, vós vau (vàreu) desplantar
ells, elles, vostès van (varen) desplantar
Passat anterior
jo haguí desplantat
tu hagueres desplantat
ell, ella, vostè hagué desplantat
nosaltres haguérem desplantat
vosaltres, vós haguéreu desplantat
ells, elles, vostès hagueren desplantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desplantat
tu vas haver desplantat
ell, ella, vostè va haver desplantat
nosaltres vam haver desplantat
vosaltres, vós vau haver desplantat
ells, elles, vostès van haver desplantat
Futur
jo desplantaré
tu desplantaràs
ell, ella, vostè desplantarà
nosaltres desplantarem
vosaltres, vós desplantareu
ells, elles, vostès desplantaran
Futur perfet
jo hauré desplantat
tu hauràs desplantat
ell, ella, vostè haurà desplantat
nosaltres haurem desplantat
vosaltres, vós haureu desplantat
ells, elles, vostès hauran desplantat
Condicional
jo desplantaria
tu desplantaries
ell, ella, vostè desplantaria
nosaltres desplantaríem
vosaltres, vós desplantaríeu
ells, elles, vostès desplantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desplantat
tu hauries (hagueres) desplantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desplantat
nosaltres hauríem (haguérem) desplantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desplantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desplantat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desplantar

Mode subjuntiu

Present
jo desplanti, desplante (val.)
tu desplantis, desplantes (val.)
ell, ella, vostè desplanti, desplante (val.)
nosaltres desplantem
vosaltres, vós desplanteu
ells, elles, vostès desplantin, desplanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desplantat
tu hagis (hages) desplantat
ell, ella, vostè hagi (haja) desplantat
nosaltres hàgim (hàgem) desplantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desplantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desplantat
Imperfet
jo desplantés, desplantara (val.), desplantàs (val., bal.)
tu desplantessis, desplantares (val.), desplantassis (bal.), desplantesses, desplantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desplantés, desplantara (val.), desplantàs (val., bal.)
nosaltres desplantéssim, desplantàrem (val.), desplantàssim (bal.), desplantéssem, desplantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desplantéssiu, desplantàreu (val.), desplantàssiu (bal.), desplantésseu, desplantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desplantessin, desplantaren (val.), desplantassin (bal.), desplantessen, desplantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desplantat
tu haguessis (hagueres) desplantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desplantat
nosaltres haguéssim (haguérem) desplantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desplantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desplantat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desplantar

Mode imperatiu

Present
tu desplanta
ell, ella, vostè desplanti, desplante (val.)
nosaltres desplantem
vosaltres, vós desplanteu, desplantau (bal.)
ells, elles, vostès desplantin, desplanten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desplantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desplantar
Infinitiu compost haver desplantat
Gerundi desplantant
Gerundi compost havent desplantat
Participi desplantat, desplantada, desplantats, desplantades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.