empegueir-se
Mode indicatiu
Present
jo | empegueeixo (cent.), empegueesc (val., bal.), empegueïsc (val.) |
---|---|
tu | empegueeixes, empegueïxes (val.) |
ell, ella, vostè | empegueeix, empegueïx (val.) |
nosaltres | empegueïm |
vosaltres, vós | empegueïu |
ells, elles, vostès | empegueeixen, empegueïxen (val.) |
Perfet
jo | he empegueït |
---|---|
tu | has empegueït |
ell, ella, vostè | ha empegueït |
nosaltres | hem empegueït |
vosaltres, vós | heu empegueït |
ells, elles, vostès | han empegueït |
Imperfet
jo | empegueïa |
---|---|
tu | empegueïes |
ell, ella, vostè | empegueïa |
nosaltres | empegueíem |
vosaltres, vós | empegueíeu |
ells, elles, vostès | empegueïen |
Plusquamperfet
jo | havia empegueït |
---|---|
tu | havies empegueït |
ell, ella, vostè | havia empegueït |
nosaltres | havíem empegueït |
vosaltres, vós | havíeu empegueït |
ells, elles, vostès | havien empegueït |
Passat simple
jo | empegueí |
---|---|
tu | empegueïres |
ell, ella, vostè | empegueí |
nosaltres | empegueírem |
vosaltres, vós | empegueíreu |
ells, elles, vostès | empegueïren |
Passat perifràstic
jo | vaig empegueir |
---|---|
tu | vas (vares) empegueir |
ell, ella, vostè | va empegueir |
nosaltres | vam (vàrem) empegueir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) empegueir |
ells, elles, vostès | van (varen) empegueir |
Passat anterior
jo | haguí empegueït |
---|---|
tu | hagueres empegueït |
ell, ella, vostè | hagué empegueït |
nosaltres | haguérem empegueït |
vosaltres, vós | haguéreu empegueït |
ells, elles, vostès | hagueren empegueït |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver empegueït |
---|---|
tu | vas haver empegueït |
ell, ella, vostè | va haver empegueït |
nosaltres | vam haver empegueït |
vosaltres, vós | vau haver empegueït |
ells, elles, vostès | van haver empegueït |
Futur
jo | empegueiré |
---|---|
tu | empegueiràs |
ell, ella, vostè | empegueirà |
nosaltres | empegueirem |
vosaltres, vós | empegueireu |
ells, elles, vostès | empegueiran |
Futur perfet
jo | hauré empegueït |
---|---|
tu | hauràs empegueït |
ell, ella, vostè | haurà empegueït |
nosaltres | haurem empegueït |
vosaltres, vós | haureu empegueït |
ells, elles, vostès | hauran empegueït |
Condicional
jo | empegueiria |
---|---|
tu | empegueiries |
ell, ella, vostè | empegueiria |
nosaltres | empegueiríem |
vosaltres, vós | empegueiríeu |
ells, elles, vostès | empegueirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) empegueït |
---|---|
tu | hauries (hagueres) empegueït |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) empegueït |
nosaltres | hauríem (haguérem) empegueït |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) empegueït |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) empegueït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
empegueir-se
Mode subjuntiu
Present
jo | empegueeixi, empegueesca / empegueïsca (val.), empegueesqui (bal.) |
---|---|
tu | empegueeixis, empegueesques / empegueïsques (val.), empegueesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | empegueeixi, empegueesca / empegueïsca (val.), empegueesqui (bal.) |
nosaltres | empegueïm, empegueïguem (bal.) |
vosaltres, vós | empegueïu, empegueïgueu (bal.) |
ells, elles, vostès | empegueeixin, empegueesquen / empegueïsquen (val.), empegueesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) empegueït |
---|---|
tu | hagis (hages) empegueït |
ell, ella, vostè | hagi (haja) empegueït |
nosaltres | hàgim (hàgem) empegueït |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) empegueït |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) empegueït |
Imperfet
jo | empegueís, empegueïra (val.) |
---|---|
tu | empegueïssis, empegueïres (val.), empegueïsses |
ell, ella, vostè | empegueís, empegueïra (val.) |
nosaltres | empegueíssim, empegueírem (val.), empegueíssem |
vosaltres, vós | empegueíssiu, empegueíreu (val.), empegueísseu |
ells, elles, vostès | empegueïssin, empegueïren (val.), empegueïssen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) empegueït |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) empegueït |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) empegueït |
nosaltres | haguéssim (haguérem) empegueït |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) empegueït |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) empegueït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
empegueir-se
Mode imperatiu
Present
tu | empegueeix, empegueïx (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | empegueeixi, empegueesca / empegueïsca (val.), empegueesqui (bal.) |
nosaltres | empegueïm, empegueïguem (bal.) |
vosaltres, vós | empegueïu |
ells, elles, vostès | empegueeixin, empegueesquen / empegueïsquen (val.), empegueesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
empegueir-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | empegueir-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver empegueït |
Gerundi | empegueint |
Gerundi compost | havent empegueït |
Participi | empegueït, empegueïda, empegueïts, empegueïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
empegueir-se
- torbar-se
- avergonyir-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.