Conjugació en català del verb «llanguir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

llanguir

Mode indicatiu

Present
jo llangueixo (cent.), llanguesc (val., bal.), llanguisc (val.)
tu llangueixes, llanguixes (val.)
ell, ella, vostè llangueix, llanguix (val.)
nosaltres llanguim
vosaltres, vós llanguiu
ells, elles, vostès llangueixen, llanguixen (val.)
Perfet
jo he llanguit
tu has llanguit
ell, ella, vostè ha llanguit
nosaltres hem llanguit
vosaltres, vós heu llanguit
ells, elles, vostès han llanguit
Imperfet
jo llanguia
tu llanguies
ell, ella, vostè llanguia
nosaltres llanguíem
vosaltres, vós llanguíeu
ells, elles, vostès llanguien
Plusquamperfet
jo havia llanguit
tu havies llanguit
ell, ella, vostè havia llanguit
nosaltres havíem llanguit
vosaltres, vós havíeu llanguit
ells, elles, vostès havien llanguit
Passat simple
jo llanguí
tu llanguires
ell, ella, vostè llanguí
nosaltres llanguírem
vosaltres, vós llanguíreu
ells, elles, vostès llanguiren
Passat perifràstic
jo vaig llanguir
tu vas (vares) llanguir
ell, ella, vostè va llanguir
nosaltres vam (vàrem) llanguir
vosaltres, vós vau (vàreu) llanguir
ells, elles, vostès van (varen) llanguir
Passat anterior
jo haguí llanguit
tu hagueres llanguit
ell, ella, vostè hagué llanguit
nosaltres haguérem llanguit
vosaltres, vós haguéreu llanguit
ells, elles, vostès hagueren llanguit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver llanguit
tu vas haver llanguit
ell, ella, vostè va haver llanguit
nosaltres vam haver llanguit
vosaltres, vós vau haver llanguit
ells, elles, vostès van haver llanguit
Futur
jo llanguiré
tu llanguiràs
ell, ella, vostè llanguirà
nosaltres llanguirem
vosaltres, vós llanguireu
ells, elles, vostès llanguiran
Futur perfet
jo hauré llanguit
tu hauràs llanguit
ell, ella, vostè haurà llanguit
nosaltres haurem llanguit
vosaltres, vós haureu llanguit
ells, elles, vostès hauran llanguit
Condicional
jo llanguiria
tu llanguiries
ell, ella, vostè llanguiria
nosaltres llanguiríem
vosaltres, vós llanguiríeu
ells, elles, vostès llanguirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) llanguit
tu hauries (hagueres) llanguit
ell, ella, vostè hauria (haguera) llanguit
nosaltres hauríem (haguérem) llanguit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) llanguit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) llanguit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llanguir

Mode subjuntiu

Present
jo llangueixi, llanguesca / llanguisca (val.), llanguesqui (bal.)
tu llangueixis, llanguesques / llanguisques (val.), llanguesquis (bal.)
ell, ella, vostè llangueixi, llanguesca / llanguisca (val.), llanguesqui (bal.)
nosaltres llanguim, llanguiguem (bal.)
vosaltres, vós llanguiu, llanguigueu (bal.)
ells, elles, vostès llangueixin, llanguesquen / llanguisquen (val.), llanguesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) llanguit
tu hagis (hages) llanguit
ell, ella, vostè hagi (haja) llanguit
nosaltres hàgim (hàgem) llanguit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) llanguit
ells, elles, vostès hagin (hagen) llanguit
Imperfet
jo llanguís, llanguira (val.)
tu llanguissis, llanguires (val.), llanguisses
ell, ella, vostè llanguís, llanguira (val.)
nosaltres llanguíssim, llanguírem (val.), llanguíssem
vosaltres, vós llanguíssiu, llanguíreu (val.), llanguísseu
ells, elles, vostès llanguissin, llanguiren (val.), llanguissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) llanguit
tu haguessis (hagueres) llanguit
ell, ella, vostè hagués (haguera) llanguit
nosaltres haguéssim (haguérem) llanguit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) llanguit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) llanguit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llanguir

Mode imperatiu

Present
tu llangueix, llanguix (val.)
ell, ella, vostè llangueixi, llanguesca / llanguisca (val.), llanguesqui (bal.)
nosaltres llanguim, llanguiguem (bal.)
vosaltres, vós llanguiu
ells, elles, vostès llangueixin, llanguesquen / llanguisquen (val.), llanguesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llanguir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu llanguir
Infinitiu compost haver llanguit
Gerundi llanguint
Gerundi compost havent llanguit
Participi llanguit, llanguida, llanguits, llanguides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llanguir

  1. Patir de llangor.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.