Conjugació en català del verb «sermonejar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sermonejar

Mode indicatiu

Present
jo sermonejo (cent.), sermonege (val.), sermoneig (bal.)
tu sermoneges
ell, ella, vostè sermoneja
nosaltres sermonegem, sermonejam (bal.)
vosaltres, vós sermonegeu, sermonejau (bal.)
ells, elles, vostès sermonegen
Perfet
jo he sermonejat
tu has sermonejat
ell, ella, vostè ha sermonejat
nosaltres hem sermonejat
vosaltres, vós heu sermonejat
ells, elles, vostès han sermonejat
Imperfet
jo sermonejava
tu sermonejaves
ell, ella, vostè sermonejava
nosaltres sermonejàvem
vosaltres, vós sermonejàveu
ells, elles, vostès sermonejaven
Plusquamperfet
jo havia sermonejat
tu havies sermonejat
ell, ella, vostè havia sermonejat
nosaltres havíem sermonejat
vosaltres, vós havíeu sermonejat
ells, elles, vostès havien sermonejat
Passat simple
jo sermonegí
tu sermonejares
ell, ella, vostè sermonejà
nosaltres sermonejàrem
vosaltres, vós sermonejàreu
ells, elles, vostès sermonejaren
Passat perifràstic
jo vaig sermonejar
tu vas (vares) sermonejar
ell, ella, vostè va sermonejar
nosaltres vam (vàrem) sermonejar
vosaltres, vós vau (vàreu) sermonejar
ells, elles, vostès van (varen) sermonejar
Passat anterior
jo haguí sermonejat
tu hagueres sermonejat
ell, ella, vostè hagué sermonejat
nosaltres haguérem sermonejat
vosaltres, vós haguéreu sermonejat
ells, elles, vostès hagueren sermonejat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sermonejat
tu vas haver sermonejat
ell, ella, vostè va haver sermonejat
nosaltres vam haver sermonejat
vosaltres, vós vau haver sermonejat
ells, elles, vostès van haver sermonejat
Futur
jo sermonejaré
tu sermonejaràs
ell, ella, vostè sermonejarà
nosaltres sermonejarem
vosaltres, vós sermonejareu
ells, elles, vostès sermonejaran
Futur perfet
jo hauré sermonejat
tu hauràs sermonejat
ell, ella, vostè haurà sermonejat
nosaltres haurem sermonejat
vosaltres, vós haureu sermonejat
ells, elles, vostès hauran sermonejat
Condicional
jo sermonejaria
tu sermonejaries
ell, ella, vostè sermonejaria
nosaltres sermonejaríem
vosaltres, vós sermonejaríeu
ells, elles, vostès sermonejarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sermonejat
tu hauries (hagueres) sermonejat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sermonejat
nosaltres hauríem (haguérem) sermonejat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sermonejat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sermonejat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sermonejar

Mode subjuntiu

Present
jo sermonegi, sermonege (val.)
tu sermonegis, sermoneges (val.)
ell, ella, vostè sermonegi, sermonege (val.)
nosaltres sermonegem
vosaltres, vós sermonegeu
ells, elles, vostès sermonegin, sermonegen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sermonejat
tu hagis (hages) sermonejat
ell, ella, vostè hagi (haja) sermonejat
nosaltres hàgim (hàgem) sermonejat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sermonejat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sermonejat
Imperfet
jo sermonegés, sermonejara (val.), sermonejàs (val., bal.)
tu sermonegessis, sermonejares (val.), sermonejassis (bal.), sermonegesses, sermonejasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sermonegés, sermonejara (val.), sermonejàs (val., bal.)
nosaltres sermonegéssim, sermonejàrem (val.), sermonejàssim (bal.), sermonegéssem, sermonejàssem (val., bal.)
vosaltres, vós sermonegéssiu, sermonejàreu (val.), sermonejàssiu (bal.), sermonegésseu, sermonejàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sermonegessin, sermonejaren (val.), sermonejassin (bal.), sermonegessen, sermonejassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sermonejat
tu haguessis (hagueres) sermonejat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sermonejat
nosaltres haguéssim (haguérem) sermonejat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sermonejat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sermonejat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sermonejar

Mode imperatiu

Present
tu sermoneja
ell, ella, vostè sermonegi, sermonege (val.)
nosaltres sermonegem
vosaltres, vós sermonegeu, sermonejau (bal.)
ells, elles, vostès sermonegin, sermonegen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sermonejar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sermonejar
Infinitiu compost haver sermonejat
Gerundi sermonejant
Gerundi compost havent sermonejat
Participi sermonejat, sermonejada, sermonejats, sermonejades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sermonejar

  1. Donar, insistentment, consells morals sense haver-los demanat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.