[27] If the Venetian monk found in the fatal destiny that makes misery eternal, the raison d’être of Christian charity, celibacy, monasteries and holy houses, the Protestant prebendary finds in it a pretext for condemning the laws in virtue of which the poor possessed a right to a miserable public relief.
|
Si el monjo venecià trobava en el destí fatal que eternitzava la misèria, la raó d’existència de la caritat cristiana, del celibat, dels claustres, de les fundacions piadoses, el prevere protestant hi troba el pretext per condemnar les lleis que prescriuen pels pobres el dret a una miserable subsistència pública.
|