torratxa m
- box
Resultats de la cerca per a «torratxa»
Exemples d’ús (fonts externes)
torratxa f
- turret
- plot | flowerpot | plant pot | planter
| As a journalist, he contributed to several magazines such as L’Esquella de la Torratxa and, especially, Joventut. | Com a periodista, va col·laborar en diverses revistes com L’Esquella de la Torratxa i, sobretot, Joventut. |
| Font: MaCoCu | |
| La Torratxa (also called Torre de los Moros) is a Roman-era funeral monument made of volcanic land, sand, stone, tiles and ceramic pieces. | La Torratxa (també anomenada Torre dels Moros) és un monument funerari de l’època romana, feta de terra volcànica, sorra, calç, pedra, rajols i trossos de ceràmica. |
| Font: MaCoCu | |
| By the former, seven works have survived, and by the latter, just five, one of which is an inside cover of the Almanac de L’Esquella de la Torratxa per a 1921. | Del primer es conserven set obres, i del segon només cinc, una de les quals és una coberta interior de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per a l’any 1921. |
| Font: MaCoCu | |
| In the 1870s he contributed actively as an illustrator to publications such as La Campana de Gràcia and L’Esquella de la Torratxa, and as a writer to newspapers such as La Publicitat. | Va col·laborar activament com a il·lustrador cap als anys setanta del segle XIX en publicacions com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa i com a escriptor en diaris com La Publicitat. |
| Font: MaCoCu | |
| Later on, he worked as a typesetter in the printing house López —where publications such as La Campana de Gràcia and L’Esquella de la Torratxa were published— and in various newspapers of that time: La Nau, L’Opinió, La Humanitat and Última Hora. | Més endavant, va fer de linotipista tant a la impremta López, on s’editaven La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, com en diversos diaris de l’època: La Nau, L’Opinió, La Humanitat i Última Hora. |
| Font: MaCoCu | |
| In this respect, some of the productions, especially the covers of the Almanac de la Campana de Gràcia and L’Esquella de la Torratxa, deviate from the aforementioned types and become expressions of a model of a more aesthetic nature. | En aquest sentit, algunes de les produccions, especialment les cobertes de l’Almanac de La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, es desvien de les tipologies esmentades i s’erigeixen en expressions d’un model de característiques més estètiques. |
| Font: MaCoCu | |
| “[…] having sold off in bundles – as the draughtsman Antoni Roca recalls in Tot fent memoria (1973) – his fabulous historical archive of original drawings published by La Campana de Gràcia and L’Esquella de la Torratxa under the porches of Plaça Reial […].” | […] un cop venut a piles –tal com recorda el dibuixant Antoni Roca a Tot fent memòria (1973) – el seu fabulós arxiu històric d’originals de dibuixos publicats per La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa sota els porxos de la plaça Reial […]. |
| Font: MaCoCu | |
| In the drawing some mechanical elephants can also be seen carrying a float on their backs, which could be the same ones in a fabulous photograph in L’Esquella de la Torratxa reproduced in a complete reportage about the festivities of that year, 1902, made by the weekly publication La Mira. | Al dibuix també s’hi poden veure uns elefants mecanitzats portant una carrossa a sobre, que podrien ser els mateixos d’una fabulosa fotografia de L’Esquella de la Torratxa reproduïda en un complet reportatge sobre la festivitat d’aquell any 1902 realitzat pel setmanari La Mira. |
| Font: MaCoCu | |
| The tower also probably dates from the 15th Century. | La torre de la Torratxa data probablement del segle XV. |
| Font: NLLB | |
| Joan Junceda and Cayetano Cornet, who would become very popular in their genre, contributed especially with Cu-Cut!, another Catalanist magazine but close to the League, while the Ibizan Josep Costa, AKA Picarol, addressed the more popular audience of L’Esquella de la Torratxa and La Campana de Gràcia, which often ridiculed the rich. | Joan Junceda i Gaietà Cornet, que esdevindrien molt populars en el seu gènere, col·laboraren especialment a Cu-Cut!, revista també catalanista, però propera a la Lliga, mentre que l’eivissenc Josep Costa, Picarol, es dirigia al públic més popular de L’Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia, on sovint ridiculitzava els rics. |
| Font: MaCoCu | |
| Mostra més exemples | |