clergue
1. n ardiaca, beneficiat, braman, canonge, capellà, cenobita, coadjutor, contemplatiu, diaca, donat, druida, eclesiàstic, flamen (Roma), fra, frare, germà, hierofanta, imam, levita, ministre ministra, ministre de Déu, ministre de l’altar, ministre de l’Església, ministre del sagrament, ministre sagrat, monjo, mossèn, muetzí, ordenat, pare, pastor pastora, prevere, rabí, rector, religiós, sacerdot, sacerdotessa, subdiaca, vicari, xaman, monge (antic) ‖ ANTÒNIMS: seglar
clergue vagant
1. n goliard