1. v afligir, agitar, alarmar, amoïnar, angoixar, anguniar, anguniejar, apenar, apesarar, atribolar, contorbar, crucificar, desassossegar, devorar, encaparrar, estenallar, fer angúnia, fer mala sang, fer patir, inquietar, intranquil·litzar, llevar la son, marejar, mortificar, neguitejar, obsessionar, preocupar, rosegar, rosegar una pena el cor, tenallar, tenir una pena al cor, torbar, torturar, tribular, turmentar

2. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure malament, caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

2. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

3. v abismar-se, abissar-se, abstraure’s, abstreure’s, basquejar-se, capficar-se, capmassar-se, embeure’s, emmigranyar-se, empatxar-se, encaboriar-se, encaparrar-se, enderiar-se, enfundar-se, fer-se mala sang, perdre la son, preocupar-se, trencar-se el cap, xautar-se, menjar-se el coco (col·loquial), pegar voltes al nano (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: despreocupar-se

4. v afligir-se, agitar-se, alarmar-se, amoïnar-se, angoixar-se, anguniar-se, anguniejar-se, atribolar-se, corcorcar-se-se, donar-se mal cor, encaparrar-se, inquietar-se, intranquil·litzar-se, marejar-se, mortificar-se, neguitejar-se, obsessionar-se, preocupar-se, torturar-se, tribular-se, turmentar-se