espavilar
1. v deixondar, deixondir, desemmandrir, desemperesir, desensonyar, desensopir, despertar, dessonillar, desvetlar, desvetllar, eixorivir, esparpellar, esparpillar, llevar la son, trencar el son, treure la son de les orelles
2. v aguar, aguditzar, agusar, avivar
espavilar-se
1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)
2. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro
3. v agafar embranzida, donar-se ànsia, donar-se brasa, enginyar-se-les, llevar-se la son de les orelles, muntar-se-les, posar-se les piles
4. v arranjar-se, arreglar-se, compondre’s, deseixir-se, enginyar-se, fer-s’ho venir bé, manegar-se
5. v deixondir-se, desemborratxar-se, desembriagar-se, eixorivir-se