lladrar
1. v lladrar (gos), aïnar (cavall), arniar (cavall), assaïnar (cavall), begallar (ovella), belar (ovella), bordar (gos), bramar (ase), bramular (bou; elefant), braolar (bou), brunzir (abella), bubar (gos), buixir (gos), carinar (gos), clacar (oca), clapir (gos), cloquejar (gallina), cridar, eguinar (cavall), esbiegar (cabra), escainar (gallina), escatainar (gallina), esgüellar (porc; rata; conill), fer bub-bub (gos), ganyir (gos; llop), ganyolar (gos; llop), gardenyar (truja), glapir (gos), grallar (corb), grunyir (porc), jaupar (gos), lladrunyar (gos), lladruquejar (gos), marrucar (colom; tórtora), maular (gat), miolar (gat), miular (gat), mugir (vaca), parrupar (colom; tórtora), parrupejar (colom; tórtora), piocar (pollastre), piular (pollet), raucar (granota), refilar (ocell), renillar (cavall), roncar (gat; colom), rugir (ós; lleó), trompetejar (elefant), udolar (gos; llop), ulular (gos; llop), xerrotejar (ocells), xisclar (porc; rata; conill)
lladrar a la lluna
1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable