1. n antosta, barandat, bardissa, barrera, cloenda, cloent, closa, envà, mur, muralla, paredassa, paredó, paretó, separació, septe (anatomia), sitara, tanca, tancada, tàpia, tapiada, tapió, tempanell

2. n barrera, barricada, marge, margenada, mur, parapet, tanca, terraplè

3. n ample (d’una paret), façana, llenç, pany

1. n mitjanera

1. n armari d’obra

1. n campanar d’espadanya, campanar de cadireta, espadanya

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tot fa feix

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

1. adj acorralat acorralada, entre dos focs, entre Escil·la i Caribdis, entre l’enclusa i el martell, entre les banyes d’un toro

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, en un gran destret

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara