1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bec moll, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de boca fluixa de llengua, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llenguallarg llenguallarga, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de boca molla de boca, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada

1. n claquera, ganes de parlar, xarrera, xerrera

1. v ser llarg de llengua, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua